El Gran Germà ataca

George Orwell amb la seva extraordinària novel·la 1984, ens alertava devers l'any mil nou-cents quaranta-nou dels perills associats a una tecnologia aleshores incipient, com era la de la televisió. El mite del «Gran Germà» (Big Brother) vigilant i controlador de totes i cada una de les nostres accions i pensaments ens acompanya des d'aleshores, de tal manera que no acostumen a mancar notícies i fets que s'encarreguin de recordar-nos cabalment la seva vigència, ara representada per les xarxes d'ordinadors més que per la televisió. Per exemple, fa una partida de mesos, va ser el fet que una empresa espanyola de serveis telefònics "els deix endevinar quina" havia comerciat de forma fraudulenta amb els arxius informatitzats que contenien les dades dels seus abonats. De fet, aquesta pràctica, per la que crec recordar que l'esmentada empresa va ser sancionada (ma non fanaticamente), està regulada per una llei que data del mil nou-cents noranta-dos i té per objectiu evitar que el tractament automatitzat de les dades de caràcter personal envaeixi la privacitat dels ciutadans d'aquest país. A l'exposició de motius de la llei es pot llegir que la privacitat constitueix un conjunt d'aspectes de la personalitat de les persones més ampli i més global que el de la intimitat, de tal manera que cada un d'aquests aspectes, en ser considerat aïlladament, potser no tingui significació, però tots junts poden donar una representació de la personalitat de la persona, que aquest té tot el dret de mantenir reservada. Abans dels fitxers informàtics, el temps i l'espai servien per esvair la significació de moltes d'aquestes dades, però les capacitats d'emmagatzament i tractament que dóna la tecnologia informàtica eliminen, de cop en sec, aquest esvaïment. Tot això és més bo d'entendre del que sembla a primera vista: si algú té accés al conjunt de tots els pagaments que he fet durant els darrers cinc anys amb diner de plàstic, pot tenir una informació molt acurada de molts dels meus hàbits i vicis, públics i/o privats. Aquesta informació serà més detallada com més pagaments d'aquests hagi fet. Per evitar el possibles abusos associats a aquestes capacitats, la llei determina la creació de l'anomenada «Agencia de Protección de Datos», encarregada de vigilar llur compliment. Fou aquesta agència la que va iniciar l'expedient sancionador que els esmentava abans.