Quatre mots de lletra per celebrar l'inici del nou curs escolar: El fill de José Maria Aznar va a costura a una universitat privada d'alt standing, per a gent de casa bona que deim en bon mallorquí, gent que ha de dur el timó de la societat i per això la matrícula supera les 800.000 pts. Centre Universitari d'Estudis Finacers es diu per si a algú li pot interessar. Gent d'estirp senyorívola que mai no s'ha demanat què pot significar això d'igualtat d'oportunitats.

Un treballador a Mallorca pot arribar a pagar 17.000 pts. mensuals pel menjador d'una escola pública mentre que en altres comunitats de l'Estat aquestes taxes són notablement reduïdes.

Per la seva banda, i per a la seva butxaca, els professors seguiran reclamant més avantatges? Convé que mirin els convenis laborals a altres àmbits i se solidaritzin una mica si és que, després del pacte d'estabilitat, saben que significa aquesta paraula. Les oposicions han estat una salvatjada competitiva i fa feredat el corporativisme dels sindicats d'ensenyament.

Hi ha molta feina per fer i el neoanalfabetisme neoliberal creix. No saber d'on venim, on som i cap on anam. Ni ganes de saber-ho.