Puc afirmar, sense cap casta de dubtes, que alguns dels passatges de l'informe Starr, sobre les distraccions relacionals inapropiades de l'encara president Clinton, constitueixen el material més escabrós que he llegit i que més ha ferit la meva sensibilitat, des que naveg per Internet. Tot i que no vaig ser un dels primers dels milions d'internautes que es varen afuar a llegir aquesta peça de literatura pornogràfica, una vegada passada la rauxa, no em vaig poder sostreure a la temptació de llegir, en viu i en directe, els detalls d'un informe que ha costat devers quatre anys i diuen que més de sis mil milions de pessetes.
No em puc estar de mostrar la meva perplexitat davant la curiosa paradoxa que sigui precisament la web del Congrés dels Estats Units la que hagi donat cabuda a aquest material sexualment explícit atès que, segons informacions fidedignes, el mateix dia que es debatia a la cambra de representants si es publicava a Internet l'esmentat informe, en el mateix edifici, un subcomitè del Congrés escoltava les opinions d'experts de tota casta, per tal de donar els últims retocs a la segona versió de la llei per la decència a les comunicacions, coneguda com CDA II, i que té entre els objectius principals protegir els menors d'edat de l'exposició, a través d'Internet, de material que pugui resultar ofensiu per la decència i els bons costums.
Em deman "és una pregunta retòrica, és clar" si els dignes i cal suposar que decents representants americans són conscients que ells han estat uns dels primers conculcadors flagrants d'aquesta llei que, de forma tan caparruda, ens volen engaltar a tots, americans i no-americans. Per si algú no està al cas, convé esmentar que aquesta llei fa reus de fortes sancions, que poden arribar a la presó, els responsables de qualsevol servidor d'Internet, sigui quina sigui la seva localització geogràfica, en el que es pugui accedir a material sexualment explícit, sense que el servidor no disposi de mecanismes de filtratge que assegurin que els menors no hi podran accedir, com per exemple que sigui de pagament. A més, obliga que tots els ordinadors que s'hagin pogut connectar a la xarxa fent servir subvencions federals, tenguin instal·lats necessàriament programes que facin de filtre i impedeixein l'accés a aquest material. En Clinton ja s'ho devia veure venir quan va elogiar, fa poc, aquelles empreses que estaven desenvolupant programari amb aquest objectiu, ja que una bona part dels passatges de l'informe Starr no hauria passat el filtratge de cap d'aquests programes.
En qualsevol cas, i amb l'esborrany d'aquesta llei a la mà, els congressistes americans que varen aprovar que es publiqués a Internet, en un ordinador federal i sense cap casta de filtres, un informe com aquest, que conté molts passatges sexualment més que explícits, l'han vessada per partida doble. Tret, és clar, que hagin fet seus els arguments d'en Clinton i no considerin que les seves relacions amb la becària "i les altres que li van sortint a roi seguit" siguin de caràcter sexual, i es tracti, simplement, de relacions inapropiades. I vet aquí la paradoxa, en aquest cas no hi hauria motius per iniciar el procediment de destitució i, si n'hi hagués, han de dimitir tots perquè han conculcat les seves mateixes lleis, encara que estiguin en fase de projecte. En resum, jo m'inclinaria per a) que no dimiteixi ni destitueixin ningú; b) que se'n oblidin de la censura a Internet i, c) que el fiscal Starr aprofiti la vena de novel·lista eròtic que ha mostrat a tot el món i en faci una versió per algun equivalent americà del premi de novel·la eròtica «La sonrisa vertical», mem si rescabalen algun d'aquests sis mil milions de pessetes que diuen que s'han gastat en aquest afer.
