El centralisme polític espanyol, l'espoliació econòmica que pateixen els Països Catalans per part del Govern central, les contínues vexacions lingüístiques i culturals a què es veuen sotmeses la llengua i la cultura catalanes al seu propi domini polític, no són precisament resultat de cap evolució natural de la situació social, econòmica i política interna.
L'ocupació de Barcelona, l'11 de setembre del 1714, significà de fet la pèrdua dels drets de sobirania nacional gairebé per al conjunt de la nació Catalana. Un cop consumada la victòria borbònica, els decrets anomenats de Nova Planta imposaren les lleis, usos i costums de Castella en el si de la nació catalana, amb l'obligatorietat de l'espanyol a nivell oficial, les lleves de soldats i una aclaparadora explotació fiscal, a més d'altres disposicions que encara suportam totalment o parcialment.
