L'aigua del wàter

La Conselleria de Medi Ambient ha iniciat una campanya publicitària per a fer saber als ciutadans que l'aigua és un bé escàs, i ens fa tota una sèrie de recomanacions per tal que no la tudem així com així. L'anunci és presidit pel dibuix d'un wàter. I, en lletra petita, se'ns fa saber que cada vegada que estiram la cadena enviam deu litres d'aigua a les clavegueres. La contundència del missatge no es correspon amb l'ambigüitat d'intencions que s'entreveu. Perquè, veiam, si la Conselleria pretén conscienciar-nos sobre la necessitat de reduir el consum d'aigua al wàter, hem de suposar que ens està proposant no estirar de la cadena cada vegada que ens ho aconsellen les normes sanitàries més elementals. Mai no ens havíem trobat amb un cas de barra institucional tan pregona. Al llarg de la història, al poble se li ha demanat que treballi més, que consumeixi menys, que estalviï, que augmenti les despeses, que emigri amb les mans damunt el cap i que doni la vida als camps de batalla. En canvi mai ningú no li havia demanat que no defecàs. El singular missatge de la Conselleria de Medi Ambient porta implícites tres possibilitats de reducció de consum d'aigua, que dubt que la ciutadania accepti de bon grat. Una seria la reducció de les necessitats fisiològiques. El fet de pertànyer a la societat occidental més desenvolupada econòmicament, com afirma el president Matas quan mira les estadístiques europees a l'inrevés, comporta un relaxament dels costums, del qual és exponent aquesta necessitat d'asseure'ns a la trona més vegades de les habituals. Una altra possibilitat, no tan dràstica i sí més solidària que l'anterior, seria que tots els membres d'una família, d'una oficina o d'un col·legi, es posassin d'acord a fer ús del wàter un darrera l'altre i a la mateixa hora, de tal manera que un sol dipòsit servís per netejar la tassa que han embrutat un cabal de persones. La tercera possibilitat, consisteix a baixar-nos els calçons a qualsevol jardí públic i retornar a la terra tot allò que és ben seu. De tota manera, encara que la ciutadania estigui disposada a col·laborar amb la Conselleria de Medi Ambient, cosa que dubt per allò que suposaria un retorn a les cavernes, és possible que la Conselleria de Sanitat ho desaconsellàs. En realitat l'aigua que cau quan estiram la cadena del wàter no és aigua perduda, perquè evita que Mallorca esdevingui un femer immens. Vull dir que un enginy tan senzill com és un depòsit de deu litres d'aigua i una cadena que, en estirar-la, fa sortir l'aigua a pressió, ha suposat l'invent sanitari més important del segle XX, i seria una bestiesa prescindir-ne de bell antuvi.