En record d'Àlex Ribas
Empatia: Facultat d'identificar-se amb algú i compartir els seus sentiments. Proverbi àrab: Abans de criticar a algú, camina tres llunes dins les seves sabates. Volia començar aquesta carta amb la definició d'empatia i amb un proverbi no per donar lliçons a ningú, sinó perquè pens que el significat d'aquesta paraula té molt a veure amb el que vull explicar.
Ara fa un any i 3 mesos que vaig participar en l'extinció del traïdor i maleït incendi del restaurant del carrer d'Andreu Feliu, a Palma, en el qual va morir el bomber Alejandro Ribas. Els nostres comandaments no n'han fet públic cap informe oficial. Encara tenc una mescla de ràbia, dolor, pena i impotència quan sent parlar d'aquell foc. I si el que sent són comentaris de gent que no hi era i que, a més a més, son crítics i fan al·lusió a la falta de professionalitat i implicació que vam tenir alguns dels bombers que vàrem ser-hi, el sentiment més fort és el de dolor. Estic segur que tot el que férem, tots els qui vàrem ser al carrer d'Andreu Feliu aquell maleït 6 d'agost, va ser tot el que estava a les nostres mans i tan bé com crèiem que podíem fer-ho en aquell moment. La cosa va anar malament, però hauria pogut anar molt pitjor. Aquell dia, podien haver mort quatre o cinc bombers. I si el fet de no haver mort més bombers significa per algú "falta d'implicació", m'agradaria contestar amb una pregunta: Si un dia abans de morir, algú hagués demanat a Àlex Ribas si s'estimava més morir ell sol o morir amb quatre o cinc bombers més, que creis que hauria contestat?
Fa deu anys, vaig perdre una germana perquè un cotxe va creuar la mitjana de l'autopista i la va envestir. Vaig estar molt de temps cercant "culpables" d'aquella desgràcia, fins que vaig decidir que no valia la pena. Em sentia molt millor quan plorava per ella i anava passant el dol, que malgastant energia en coses que, tanmateix, no la farien tornar a la vida i, a més a més, em desviaven del dolor que davant una pèrdua tots hem de passar.
Àlex Ribas era, a més d'un bon bomber, una gran persona. Intent posar-me dins la pell dels seus amics i companys del torn A i estic segur que el dolor i la ràbia que senten són molt forts. No sé què faria jo si un bomber del meu torn hagués mort en el torn A. Del que estic segur és que, abans de parlar, intentaria saber si les meves paraules farien mal o no.
No volia acabar aquesta carta sense enviar una abraçada a Soledad, a Óscar, a tota la família i amics d'Àlex i a tot el torn A dels Bombers de Palma.
un bomber de Palma orgullós de la feina i dels companys que té.
SANTI FERNÁNDEZ CASTAÑER. Un bomber orgullós de la feina i dels companys.Palma.
Jo pas de votar
S'acosten les eleccions i un es demana si el resultat serà per bé o si tendrem els mateixos cans amb distints collars. Jo, després de pensar-ho molt, no anirè a votar: tanmateix, la cosa continuarà igual o pitjor que ara i coneixem les dues alternatives que tenim, que desgraciadament no serveixen per a res. Ja hem vist que els socialistes, després de destrossar l'anomenat estat del benestar i dur la misèria a moltísimes persones i famílies, encara tenen la barra de creure's que poden arreglar Espanya.
Sincerament, el socialisme no serveix per afrontar cap crisi econòmica, perquè hem pogut comprovar que els dirigents socialistes no saben quants són dos i dos (en ZP no sabia què era el PIB i molts d'ells no tenen ni tan sols estudis, però saps quina capacitat d'enlluernar que tenen els doblers fàcils).
Si ens apropam al PP (partit dels prepotents, mai del poble ni popular), és quasi segur que faran el mateix que ha fet en Bauzá una vegada que ha arribat al poder: apujar-se el sou d'una manera vergonyosa i llavors retallar per aquí i per enllà -trob que podria fer de sastre, atès que maneja molt bé les tisores- i llavors ens trobam instituts que no tenen pressupost per a dues piles ni per a guix i els alumnes passaran fred, perquè les tisores d'en Bauzá retallaran el pressupost per a calefacció. Sincerament, trob que els dos grans partits se'n podrien anar a conrear els camps i farien una feina de profit, en lloc de voler aparentar que entenen de política i, en realitat, no arriben ni a simples aficionats. Ara sí, ara ens arribaran cartes en les quals s'alabarà la feina feta pel PSOE (d'on surten els doblers per a tantes cartes?) i esperant que els tornem a votar.
Doncs a mi, que m'hi esperin d'asseguts. No combreg amb una dictadura mig encoberta que només permet als ciutadans ser lliures una hora i un dia cada quatre anys per triar els incompetents que els ofegaran econòmicament i socialment i no se'n tornaran a recordar fins d'aquí a quatre anys; o tal vegada perseguiran els vellets i els donaran 80 euros pel vot; d'això en saben molt l'antiga Unió Mallorquina i l'"honorable" Maria Antònia Munar. Voldria que això canviàs, però en tenc poques, poquísimes esperances, i per això el dia 22 de novembre me n'aniré a passejar i, almanco, trauré un profit per a la meva persona i no tudaré cap papereta.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Ciutat.
