algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

Cartes dels lectors

La grua no es paga amb targeta
Cap de setmana. El cotxe no hi és. Un lladre? La grua. Contents. Dipòsit de vehicles. Anem-hi. On diu que és això? Ah, camí de Jesús, davant del psiquiàtric. Caminem, idò, perquè els diumenges no hi va el bus. Alegria. Plou. Cerquem cartells. Fosqueja. Indicacions? Res. Arribem a la rotonda. Ens devem haver passat. Gust. Ah, un paper! Din A4 i encarat per als que baixen de la via de cintura (amb cotxe?).

Fem marxa enrere i entrem a un pàrquing inhòspit, com la zona i el parc. El Palma Arena -aquí devora- no tenia ja un pàrquing? Ni un cotxe. No s'hi veu ningú. Desert. Mira: el nostre cotxe. Goig. Al fons, llum, un "mostrador". Hi arribem. Un vidre (blindat?). Un caramull de papers ens prevenen. "Los pagos en monedas tienen que ir en cartuchos y contados por el banco. No aceptamos billetes de 200 o 500".
Dels quatre, un ens atén. Ens informa. 125 més 8 per dia. 141. Satisfacció. Ah, i la multa, que ja t'aclariràs, aquí no. 200 més. Entusiasme.

Bé, ara 141. Ui, no m'hi arriba: té la targeta. Ah, no. Targeta sí que no. No tenim cobertura per a fer el cobrament. Exultació. Perdó? Cobertura? I el partit de l'Espanyol-Hèrcules que esteu mirant en directe per internet? L'adsl té cobertura i el pagament amb targeta no? M'estàs demanant explicacions? No home, no. Només feia conya. M'agrada fer-ne. I disculpa. Ja me'n vaig a un caixer. Tot sigui per pagar. Només està a mig quilòmetre i la pluja ha afluixat una mica. Plaer.
LECTOR SENSE CANVI.Palma.

D'informació i informadors
Ahir al vespre me'n vaig anar a dormir com sempre escoltant alguna tertúlia d'aquestes que fan a la ràdio. Com sempre, em vaig dormir abans de poder-la escoltar, ja que per mi aquesta és la funció que tenen, ajudar-me a dormir. Així i tot, i com sempre passa, a les dotze, el meu rellotge biològic em desperta i escolt el començament del programa esportiu que solen tenir aquestes cadenes de ràdio. A diferència de la tertúlia, si vaig poder sentir la portada d'aquest programa que venia a ser una cosa així: "Ja s'ha iniciat la guerra de declaracions pel clàssic". Feien referència al proper partit FC Barcelona vs Reial Madrid i, més concretament, a les declaracions d'un jugador del Barça en roda de premsa on contestava les declaracions provocadores d'un jugador del Reial Madrid. Dins la mateixa notícia contaven com a anècdota que aquest jugador del Barça havia rebut 21 preguntes i que 16 feien referència a les declaracions del jugador rival i que totes aquestes preguntes les va esquivar menys una, de la qual s'ha extret la notícia, la polèmica i la guerra de declaracions. Repetesc 16 preguntes de 21 només una resposta... Realment això és notícia?.

Fa uns anys, als telenotícies sortia diàriament la basculació dels preus del combustible, fa ja tant de temps que la diferencia era en pessetes. Avui en dia, això ja no és d'interès públic i la benzina puja i baixa de preu i ni ens assabentam quan en feim... total, sempre són 20€, no? En oposició a això, sí que hem d'estar al corrent de quin és el diferencial del bon espanyol envers l'alemany... i perquè ja no diuen a quan es paga el barril de petroli cru quan fa només uns mesos pareixia de vital importància? I jo em deman, qui decideix això? Qui decideix el que és i el que no és notícia?, l'exemple del petroli és sagnant, fa uns mesos, només uns mesos, el preu d'aquesta matèria era d'una importància tan vital, que s'organitzaven tertúlies monogràfiques on els tertulians, periodistes tots, sabien on hi havia pous exhaurits, on n'hi havia sense explotar i tot el que això podia provocar a nivell de geopolítica. Si n'hem de fer cas, aquests senyors periodistes haurien de governar països, jugar partits de futbol i dirigir les economies mundials.

Tantes vegades usen els periodistes el seu "dret a informar" i acusen els declaradors de "matar el missatger" que vull fer la següent reflexió: La nostra informació, les nostres pors, el fet que es considerin 10 morts a Lima una massacre mentres ni se parli de 250 a Timor, la nostra objectivitat i subjectivitat estan en mans no només de la imparcialitat i bona voluntat del missatger, també de la seva intel·ligència i d'això, n'estic segur, no n'ensenyen a les facultats de periodisme.
XAVIER BORRÀS.Palma.

Apunts de la crisi
Pens que aquesta vegada a Mallorca li costarà molt més que en altres ocasions sortir de l'actual crisi econòmica. En els anys setanta ja es passaren moments difícils, però hi havia il·lusió per emprendre coses noves i el sector turístic va fer en els vuitanta un important esforç de modernització. A més, la construcció no es va aturar aleshores en cap moment. Molts ciutadans accedien a crèdits i la roda continuava endavant. Ara, no. Ara estam subjectes al que determinen els que controlen l'euro (sobre tot Aelmanya) i al final es farà la política que a ells els interessi. Això vol dir que continuarem supeditats i serà molt difícil mantenir un nivell de vida acceptable per a una comunitat que ja supera amb escreix el milió d'habitants. A més, crec que el gruix de la nostra oferta turística està quedant endarrerida respecte a destinacions més modernes. No veig gens clar el futur, per primera vegada. I el que és més important: veig molta desmoralitzció social, poques ganes d'emprendre noves iniciatives. I aquestes situacions acaben sovint amb pèrdua de creativitat i de nervi.
LLUÍS LLOBERA. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.