A qui pugui interessar
Jo no som altra cosa que un modest funcionari docent qui, en el seu moment, va suportar amb estoïcisme que li abaixassin el sou per ajudar a suportar una crisi en la qual, evidentment, se m'atribuïa el paper de privilegiat, atesa la presumpta seguretat que tenia de continuar gaudint del meu lloc de feina.
No obstant això, gent més llesta i més preparada que no jo que dirigeix el país afirma, com ho feia repetidament Pereira, que convindria lligar els sous dels funcionaris a una productivitat, és a dir, qui no fa bona feina no ha de percebre els emoluments dels que sí que la fan.

A això hi voldria dir dues coses. La primera és que la idea no és ni original ni interessant. No és original perquè a aquella infausta Bàrbara Galmés ja li va passar pel caparró. La seva idea consistia a avaluar la productivitat dels funcionaris docents, però no la de les persones que depenien directament de la seva direcció, és a dir, de l'aparell administratiu de la Conselleria. Tampoc no és interessant perquè els docents, des de la vaga indefinida dels temps de Maravall, cobram un complement que ve lligat a la formació: qui no es recicla no cobra. Així, els criteris per a la percepció del complement són objectius -hores de formació-, tot i que simplistes.

La segona cosa que volia dir és que, si això de la productivitat és així, convindria que les ments lúcides que han dissenyat aquesta operació l'aplicassin, primer de tot, a aquelles persones que cobren doblers de l'erari públic, que en cobren amb generositat i que han fet, reconegudament, una feina pèssima.

Per si algú no ho entén, em referesc a l'equip que dirigeix el Consorci de la Platja de Palma. Si aquest grup de persones, després d'haver cobrat sous que superen els dels màxims dirigents de la Comunitat Autònoma, poden permetre's el luxe de fer un treball que ha estat retirat de circulació a causa de la seva inoperància, no és possible que aquests responsables de la Comunitat no els apliquin el mateix criteri que als funcionaris pelats, com jo. Si no han fet bé la seva feina i, per més burla i afronta, han estat designats a dit, han de ser destituïts sense més comèdies i han de tornar el 5 o el 7 per cent del sou que varen cobrar en concepte de rebaixa.
O bé es fa això o bé la possessió d'un carnet del partit que governa col·loca la feliç persona que el posseeix molt més enllà del bé i del mal.
ANTONI MIR CAPELLÀ.

Camins tancats: vergonya, polítics, vergonya!
En farem, de planta, amb el "patrimoni de la humanitat" tancat! Per què ens servirà? De propaganda de franc, naturalment, i després, què? Si anunciam l'illa de la calma i els duim a l'Arenal... en farem... en feim, de planta.
De planta hotelera, obsoleta, esmorteïda, irreciclable, que només pot continuar rebaixant preus perquè ens tornin les sobres de Turquia. Perquè aquí només oferim sol, platja, aire, fum... El paisatge que queda és allà deçà, ben sucat, degradat, però encara més degradable, enfora, tancat. Així incentivam obres il·legals, com al Rafal de Planícia, aleshores incentivam, encara més, la degradació del paisatge (el nostre únic patrimoni), tot per afavorir un especulador particular, però si tot surt malament pagam entre tots els altres: cas Deià.

Un representant de l'Administració deia que érem els excursionistes, el qui havíem de demostrar que la carretera de Lluc a Pollença existia. No bastava que es veiés des dels puigs veïns, en globus, en parapent, caminant-hi, a tots els mapes, als documents. Res no basta, amb 35 anys de democràcia hem aconseguit una corralització autonòmica extraordinària, però encara cap autoritat no té la valentia de llevar, d'ofici, un pany d'un camí públic. Un cas paradigmàtic és el batle de Banyalbufar: els anys en què hi havia el seu partit, UM, a tots els organismes no va fer més que embullar la troca; ara que es veu perdut té la solució: dictar el que han de fer els altres.
I la darrera, el súmmum, l'Ajuntament de Santa Maria, que no és, ni deixa d'esser, ni el contrari, del PSM, està fent exactament el mateix que qualsevol ajuntamentet carcamal d'allò-d'allò. El partidisme d'esquerres està sobresaturat de sigles: no hi caben més parts i quarts. Com ha dit un company, en un partit boten tots la barrera o no la bota ningú. Diumenge ho comprovarem, al Cabàs.

Mirau el mapa que vulgueu: per anar de Bunyola a Alaró els nostres padrins passaven pel Cabàs, aleshores hi han de poder passar els nostres néts. Per això, diumenge hi passarem nosaltres, el poble ras. L'honor d'un poble és massa important per deixar-lo en mans dels polítics.
PERE LLOFRIU.