algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

Cartes dels lectors

SANTOS Rodrigo... i cia.

D'un temps a aquesta part els habitants de les Illes berenam quasi a diari amb la notícia d'un nou cas de corrupció i allò curiós és que el ‘bocata' ja no se'ns indigesta. Quan vaig veure al diari la carona somrient de l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament defensant la seva causa i acusant als menors de "embullosos i fantasiosos" no vaig poder amagar la meva ràbia davant la situació que vivim.

Crec que de corruptes sempre n'hi ha hagut i en continuaran existint. Però d'institucions corruptes no record altre cas com el nostre: el Parlament, el Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma faran pudor des de lluny mentre serveixen de refugi immunitari o de blanqueig de persones corruptes. Record que en la passada legislatura cada vegada que passava per davant el Consell no podia evitar que em sortís des de la més profunda convicció una frase ja consagrada: Cova de lladres! I sé molt bé el perquè d'aquest sentiment. Les institucions, començant pels seus funcionaris, en són còmplices si no denuncien i treuen fora aquesta gent.

Tal volta pensareu que exagero perquè la majoria del implicats actuals no han estat encara jutjats. No em refereixo només als corruptes jurídics que si els troben són jutjats pels jutges, sinó a tota forma d'utilització de les institucions per benefici personal o del partit propi, que quasi mai no es concreta amb la utilització d'una targeta Visa pública per anar de putes o amb putos, sinó sota fórmules molt més blanques com són el foment de l'ocupació i l'ajuda a les empreses, això sí, dels NOSTRES.
Antoni Colomar Marí. Palma.

Dia 12 d'octubre tots a Ternelles!

Potser siguin fruit de la ràbia les paraules que surten dels meus dits. Potser la indignació hagi arribat a tal extrem que cal escriure-la en un paper i mostrar-la a qui la vulgui llegir. Fa massa anys que arrossegam el tema dels camins públics tancats.

S'ha aprovat un catàleg de camins públics del municipi de Pollença, i d'això ja en fa molts mesos, i la cosa continua igual (o pitjor) que estava. Els camins segueixen sense obrir-se. Fa anys que anam per la per la via legal, fent recursos, al·legacions, esperant judicis i sentències, fent mocions, precs, preguntes... anys d'esforços amb escasses alegries i moltes decepcions. El tema és tan lent que trastoca i més quan veus que tal vegada no s'arribi a un final feliç i lògic. Però la lluita continua. Dilluns dia 12 d'octubre hi haurà una marea de gent que anirà a l'excursió per l'obertura del camí de Ternelles. Però molta més quedarà a casa seva, bé indiferent, bé servil, bé temerosa del que puguin fer-li. I aquesta és la llàstima: la por, l'"alerta que dius", el "s'ha d'anar amb bones"... El camí de Ternelles (entre altres molts camins) és un camí públic. Ho demostra la documentació, el catàleg aprovat pel consistori, la memòria i els seus usos centenaris.

Per què doncs hem d'esperar a més beneitures i no obrir d'una vegada? Per què la barrera segueix tancada després de tant de temps? L'únic que s'ha aconseguit fins ara ha estat embullar la troca, posar restriccions al pas pel camí (més dures que a qualsevol parc natural, Cabrera o sa Dragonera i basades en un criteri totalment arbitrari), perdre el temps i guanyar decepcions. Si un camí és públic i està demostrat s'ha d'obrir. Així de senzill. No es pot consentir que els diners segueixin donant privilegis i callant voluntats. No pot ser que aquests privilegis tanquin camins i els responsables mirin cap a un altre lloc.

No pot ser que un camí públic i ancestral romangui tancat amb el beneplàcit dels panxacontents que haurien de posar-hi remei. Què hem de fer doncs? Anar tots junts dia 12 d'octubre a Ternelles a exigir la immediata obertura del camí tant a la propietat com als nostres governants que no hi fan res. Perdre la por, deixar-se d'històries i de contes, afrontar la injustícia i el robatori que suposa apropiar-se d'un camí públic, i dir-ho ben fort. Fins quan consentirem a la propietat i als polítics que en són submisos el tancament d'un camí públic?
Pere J. Garcia, Coordinador d'alternativa per pollença.

Unió Europea (sí, o sí).

Crec que la Unió Europea és una dictadura encoberta i com més prest ens n'adonem millor ens anirà tots. Per molt que ho intento, no aconsegueixo trobar una explicació millor a haver de repetir la votació irlandesa al Tractat de Lisboa. És a dir, els irlandesos voten NO però no serveix, cal repetir la mateixa votació. És una qüestió de màrqueting forçat: com que és molt difícil modificar el tractat, abans és recomanable manipular l'opinió pública per estalviar-se problemes majors. Senyors, això és senzillament inacceptable, perquè si els irlandesos haguessin votat afirmativament, les eleccions no s'haurien repetit mai.

Tal vegada hem de dir sí a tot, sigui blanc o sigui negre? El president de torn de la Unió Europea hauria de dir als estats membres el sentit obligatori del vot per estalviar-se segones votacions i, si les enquestes indicassin un vot negatiu, llavors s'hauríen d'evitar per no fer aquests ridículs institucionals tan desafortunats. Les segones votacions forades, que ja són un costum en la Unió Europea, demostren que els ciutadans cada vegada pintem menys en la construcció democràtica en general. La Unió Europa hauria de fer el que volgués sense la nostra participació, i això poder declarar de manera oficial el que passa de manera oficiosa: que el començament de les dictadures democràtiques són lentes, silencioses i eficaces i sempre s'inicien amb haver d'empassar-s'ho tot com quan érem petits, a la primera. De fet, els estats de parla catalana no haurien de participar en la construcció europea, i menys fins que no se'ns respecti com ens mereixem, a nosaltres i a la nostra llengua sense el conegut boicot Madrid-València (Madrid per la seva incapacitat per defensar el català i València per trencar la unitat de la llengua i voler que el valencià fos llengua europea sense cap justificació).
Juan M. Sánchez. Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa mes de 12 anys
Efectivament, si no volem que ens acabin de desgraciar l'Illa, demà hem d'esser a Ternelles.
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente