Drets civils i polítics o paper banyat?
Quan llegim els documents oficials, nacionals i internacionals, referents a conceptes com autodeterminació, independència, autonomia, autogovern, nació, poble, nacionalitat... ens pot fer la impressió de claredat i de contundència, però en realitat finalment cadascú les interpreta així com li convé, i sobretot els més poderosos els poden capgirar totalment.
Si llegim, per exemple, el que diu el primer article del pacte internacional sobre els drets civils i polítics de 1976: «Tots els pobles tenen el dret a la lliure autodeterminació. En virtut d'aquest dret estableixen la seva condició política i també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural». Aquest enunciat que pareix tan clar i llampant, quan es vol aplicar a la nostra realitat, els grans centres de poder comencen a embullar fil: què s'ha d'entendre per «poble»? Són les Balears un poble? Ho són Catalunya o el País Basc? Per aquí pareix que no hi ha dubtes, perquè així ho reconeixen els seus estatuts i el mateix fet de anomenar-lo País Basc. Idò bé, tenen dret a la lliure autodeterminació? És clar que no, malgrat es parli de comunitats autònomes (que finalment no ho són, perquè hi ha una contradicció «in terminis» quan es parla d'autonomia i autodeterminació, i són altres els que determinen què poden decidir i què no).
També a Opinió
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.