Amb vós, Eduardo, només tenc una cosa en comú: jo també fa prop de 20 anys que visc a Andalusia, i com a andalús d'adopció intent contribuir lleialment al progrés d'aquesta terra. Aquí s'acaben les nostres coincidències.

No puc compartir ni una sola de les opinons que vessau sobre la nostra petita pàtria d'origen al llibre Libertad o coacción. Políticas lingüísticas y nacionalismos en España, en el qual la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que presideix José María Aznar, ha publicat el vostre assaig Islas Baleares. El difícil bilingüismo. Aquestes opinions han estat molt ben postil·lades per la redacció del Diari de Balears; així que sols hi afegiré algunes notes.

Vós trobau que la nostra llengua no és prou digna. Vós voldríeu que la féssim servir només per a saludar els veïnats quan ens topam a la porta de l'ascensor; però allò que no deis és que moltes vegades quan ens hi topam, amb un estrany, i l'escometem en català rebem a canvi silenci i cares de prunes agres.

Vós parlau d'un grapat d'universitaris "la vella teoria estantissa dels «quatre moixos catalanistes»" que tornaren de Barcelona amb el cap calent i la idea d'imposar a les illes la llengua catalana. Us he de dir una cosa: jo no vaig anar a estudiar a Barcelona perquè els meus pares no en tenien els mitjans econòmics; jo em vaig alfabetitzar en la nostra llengua de forma autodidacta perquè el règim polític, que sembla que enyorau, no ens oferia altra possibilitat. Sapigau, Eduardo, que som cada vegada més els illencs que aspiram a tornar a la nostra llengua catalana la dignitat i el lloc que li pertanyen.

Quant a les crítiques que feis d'institucions tan lloables com el Diari de Balears, l'Obra Cultural Balear o el gremi dels sociolingüistes catalans, la vostra malvolença i frustració hi són tan evidents que em puc estalviar tot comentari.

Deis també que els mallorquins som un poble pragmàtic i fatalista "i teniu raó", però ens voleu suposar al mateix temps la moralitat ambigua dels pobles «portuaris». Anau errat, aquest poble té més orgull i dignitat que vós no li suposau. Aquest poble acull amb sinceritat els qui vénen de fora i només espera a canvi respecte envers la seva identitat, la seva terra i la seva llengua. I si això és nacionalisme: benvingut el nacionalisme!

Vós, Eduardo, sou lleial a aquells qui us promocionen i que no són sinó els capdavanters de l'espanyolisme més ranci i excloent.
Jo tan sols intent esser lleial a les generacions que m'han precedit. Generacions que no han tengut més horitzó vital que el call vermell porrerenc amarat durant segles amb la suor dels seus anhels i les llàgrimes del seu cor.

Joan Gabriel Mora. (Rebuda per e-mail).