Amb la primavera comença el bon temps per a les persones a Espanya, però per als braus, arriba el mal temps, el temps del sofriment, de l'horror, del pànic. Els braus no sols sofreixen a la plaça, sinó que abans de la cursa els fan barbaritats, com que els unten vaselina als ulls perquè hi vegin velat, els colpegen 20 o 30 vegades als ronyons, els arrenquen les ungles i els posen falques de fusta entre els dits dels peus, ruixen els peus amb trementina que dóna dolor i coïssor perquè saltin una i altra vegada.
Gràcies a Déu que en els últims anys, les persones s'estan fent conscients d'aquesta barbàrie que anomenen «festa nacional» però que no representa tots els espanyols, ja que som molts els que estam a favor de la vida i del respecte. Aproximadament un 70% d'espanyols estan en contra de les curses de braus, llavors per què tanta subvenció i tanta protecció per part del Ministeri i dels Ajuntaments?
Com és possible que les televisions encara posin aquestes crueltats perquè les persones vegin aquests sofriments i alguns es diverteixin amb ells? Arribam a veure normal una cosa tan horrible i cruel com normal, perquè l'ésser humà ha arribat a un grau d'embrutiment tal que ha perdut la sensibilitat del dolor aliè.
Per sort som ja molts grups ecologistes els que lluitam perquè s'acabi per sempre amb les curses de braus, de fet hi ha molts llocs en què ja s'estan prohibint aquests espectacles, sobretot al nord. Ciutats que s'atribueixen el qualificatiu de «ciutats amigues dels animals», allà tampoc permeten els circs amb espectacles de tigres, lleons o elefants, animals presos, utilitzats i avergonyits amb acrobàcies infantils que distreuen l'«home» infantil.
Ma José Navarro, (rebuda per e-mail).
