Eleccions europees

La setmana passada assistírem a la confecció definitiva de les aliances dels partits nacionals de cara als comicis europeus. Una cosa semblava clara, la tònica encetada a les eleccions espanyoles es traduiria en una aliança ERC-PSM de cara les properes eleccions. Quan sabérem que el cap de llista de la coalició ERC, CHA i EA seria l'eivissenc Bernat Joan, l'ambient d'eufòria continguda es desfermà entre els nacionalistes d'aquestes illes. Ja només faltava que el PSM s'hi sumàs. La decepció arribà poques hores després. Les condicions d'ERC, que el PSM acceptés negociar un pacte amb vista a les pròximes cites electorals amb l'altre partit nacionalista i d'esquerres de les illes, no fou acceptada. El PSM ha preferit anar amb CIU, que durant tants anys ens ha ignorat. Ha preferit ocupar el lloc número 7 d'una llista que farà europarlamentari un barceloní regionalista, abans que entrar en una coalició que aposta per enviar a Brussel·les un eivissenc independentista. S'ha estimat més anar amb els partits de dretes de CIU i PNB, que amb els d'esquerres d'ERC, EA i Chunta. Tot per simple i pur partidisme. Hi ha vegades que s'ha de mirar abans pel país que pel partit, i el PSM ha decidit que no. Enhorabona!