L'espanyol Rafael Nadal va tornar a provar que és un jugador excepcional i irreductible, al vèncer avui al suís Roger Federer, amo i senyor dels tornejos alemanys en els últims anys, en la final del Màsters Sèries d'Hamburg, per 7-5, 6-7 (3) i 6-3.

Tres setmanes després que Nadal amargués l'existència a Federer en la final de Montecarlo, l'espanyol es va fer amb l'últim Màsters Sèries sobre terra abans de Roland Garros, l'onzè del seu compte, per a assolir el títol 26 de la seva carrera, i el tercer aquest any (Barcelona i Montecarlo), venjant-se de la derrota que va encaixar aquí mateix en el 2007 quan Roger va tallar la seva ratxa de victòries en terra en 81 en l'última trobada. Era el 16 enfrontament entre ambdós, ara amb 10-6 per a l'espanyol que solament ha perdut una vegada en terra contra Federer, l'esmentada final d'Hamburg en 2007 (2-6, 6-2 i 6-0), única derrota també de Nadal en les 22 finals que el de Manacor ha disputat en argila.

Federer havia felicitat avui mateix a Nadal per la seva impressionant victòria en semifinals davant el serbi Novak Djokovic per 7-5, 2-6 i 6-2, després de tres hores i tres minuts de partit, sens dubte la millor trobada sobre terra aquesta temporada. El suís sortia com favorit, tenint en compte que davant l'italià Andreas Seppi sol va estar en pista 79 minuts, i que tot just ha sofert desgast (havia perdut únicament 19 jocs). Però el suís va haver de rendir-se davant l'evidència que l'espanyol és incombustible, gairebé extraterrestre, fins i tot en la seva pista talismà. Más encara si es té en compte que Federer, en una arrencada espectacular i ple d'encerts, es va col·locar amb 5-1 i va disposar d'una bola de set que Rafa va anul·lar, encara que el perill va augmentar quan l'espanyol va haver de recórrer al fisioterapeuta perquè li tractessin un dolor en la part posterior de la cuixa dreta, fruit del cansament del dia abans. Per un moment el fantasma de la retirada de Nadal va sobrevolar la pista central de l'estadi Rothenbaum, on Federer ha guanyat el títol en quatre ocasions. Els gestos de dolor de l'espanyol així ho indicaven, i amb la proximitat de París, potser hagués estat el més lògic.