algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Ara que venen els Reis, coneguem els inicis dels escacs

Tothom Hauria de tenir un tauler a caseva

Com no podia ser els escacs tenen un història prou rellevant i molt discutible de la seva aparició, alguns parlen de fa de més de 2000 anys i altres inclosos més segons els historiadors, el seu nom que probablement es deriva del llatí 'scaccus' o del joc indi 'xaturanga',. Després els àrabs ho anomenaren 'shatranj', els espanyols 'ajedrez' i els portuguesos 'xadrez' ara a escala mundial és molt conegut com 'Chess'.

Sempre el joc ha estat d'objecte de llegendes com les del 'grans de blat' que va succeir a Pèrsia o l'India, on un matemàtic anomenat Sissa per satisfer al Rei de Shirman, va inventar el joc dels Escacs, el Monarca de Pèrsia va voler conèixer i premiar el seu inventor. El rei va oferir a l'esmentat inventor concedir-li el premi que sol·licités.
El matemàtic es va acontentar a demanar-li Un gra de blat per la primera casella del tauler d'escacs, dos grans per la segona, Quatre per la tercera i així successivament, sempre doblant, fins i tot la darrera de les 64 caselles. Però el sobirà persa gairebé es va indignar d'una petició que, en la seva opinió, no feia honor a la seva generositat.
No vols res més?, va preguntar.
– Amb això n'hi haurà prou, li va respondre el matemàtic.

El rei va donar l'ordre al seu gran visir que, immediatament, quedessin satisfets els desitjos del savi. Però quina va ser la sorpresa del visir, després de fer el càlcul, que va veure que era impossible complir l'ordre! Per a donar-li a l'inventor la quantitat que demanava, no hi havia suficient blat en els graners reials, ni en els del conjunt de tot Pèrsia, ni arreu d'Àsia. El rei va haver de demanar perdó al savi i reconèixer que no podia complir la promesa que li havia fet, per no ser prou ric.

També es diu que ja es jugava feia més de 2000 anys AC. A uns jocs semblants a Roma, Grècia ; Egipte, Mesopotàmia, Índia, la Xina, però un altre moment important és l'aparició del joc indi 'xaturanga' que significa quatre cossos d'un exèrcit: elefants, cavalleria, carros i infanteria, equivalents dels alfils, cavalls, torres i peons.

Els àrabs dugueren el joc a Espanya entre el segle VIII i IX escrigueren els primers tractats sobre aquest joc, en què es recollien sèries de finals de partides, una de les quals fou exposada per Alfons X el Savi vers el 1283 en el que és considerat el primer manuscrit europeu sobre escacs., en aquesta època els escacs passa a ser un joc que es popularitza entre jueus i cristians i és famosa la frase: «Els escacs és una magnífica eina per a la bona convivència de musulmans , jueus i cristians»

Per altra part, un dels primers testimonis de les noves modificacions fou amb tota probabilitat el desaparegut 'Llibre dels jocs partits dels escacs en nombre de cent', del sogorbí Francesc Vicent, publicat a València el 1495 i inspirat en el poema 'Scachs d'amor' de 1475.

Així, els grans canvis succeïren a Espanya amb la introducció de la peça més poderosa la Dama o Reina, en homenatge a la reina Isabel la catòlica i provocant una revolució dins el món dels escacs antics que dominaven els àrabs, perquè ells no tenien la figura femenina i això va dinamitzar el joc. Després els espanyols ho introduïren als viatges que feien al continent americà, i al segle XVI va sorgir la figura del capellà Rodrigo (Ruy) López de Segura que va publicar un tractat d'escacs i va donar a conèixer la primera obertura d'una partida coneguda com obertura espanyola o Ruy López. Per molts d'europeus es considera la figura de Ruy López el campió més antic d'escacs del món.

Ara els escacs es juga arreu del món i és un esport que econòmicament pot arribar a totes les classes socials i alhora segueix essent una eina de diversió, però també de ciència, de pensament i d'art.

Els gran canvis dels escacs han anat interrelacionant amb les noves tecnologies, és un esport que hi juguen milions de persones a través d'Internet, no té fronteres i el seu llenguatge és universal.

Aprofitem el moment i juguem als escacs i «Per què no demanen als Reis Mags un tauler les seves corresponents peces?».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.