J.SERRANO. Palma.
El Bàsquet Inca i el Palma Bàsquet afronten la recta final d'aquesta temporada en una situaió a la que no estaven acostumats després de dues campanyes d'èxit a la Lliga LEB Or. Els dos equips illencs, que disputaren la fase d'ascens a la Lliga ACB en les dues darreres temporades, naveguen ara per la part baixa de la classificació amb la zona de descens molt a prop, més ara dels palmesans que dels inquers, i en les darreres cinc jornades sembla que han recuperat la seguredat que els ha impedit progressar durant la resta del campionat.
Els dos conjunt tenen un calendari pràcticament semblant d'aquí a final de temporada, ja que el rival del Palma és l'equip que en la jornada anterior ha jugat amb el conjunt del Raiguer. D'aquesta manera, l'únic rival diferent que tindran serà el Plus Pujol Lleida, que l'Inca ja superà fora camp en la jornada passada, i l'Aigües de València, amb qui jugaran els homes de José Luis Abós en la darrera jornada.
Tot i això, serà el Bàsquet Inca qui tindrà un clanedari una mica més senzill, ja que dels set partits que li resten en jugarà tres contra equips de la zona alta per quatre amb conjunts de la zona baixa de la classificació. Per la seva banda el Palma viurà la situació inversa, i jugarà amb quatre dels primers classificats i contra tres dels darrers. La gran diferència entre els dos equips mallorquins a l'hora d'afrontar aquesta recta final de campionat és la dinàmica amb la qual hi arriben. El Bàsquet Inca s'ha col·locat en una «còmoda» dotzena posició després d'acumular cinc victòries consecutives, inclosa la del derbi illenc al feu de l'etern rival.
L'equip d'Abós té ara tres victòries de diferència sobre l'Aigües de València i el Bàsquet La Palma, equips situats en zona de descens. A més, l'Inca ha de jugar contra aquests dos adversaris, de manera que si guanya ambdós partits tendria pràcticament assegurada la permanència. Per la seva banda, el Palma va aconseguir la setmana passada a la pista de l'Hospitalet tallar una ratxa de cinc derrotes consecutives que costaren el lloc a la banqueta a Àngel Colino. La directiva confià llavors la salvació de l'equip a un vell conegut, Eloy Doce.
Els dos triomfs de marge que el conjunt de Ciutat té respecte dels dos darrers classifcats semblen un matalàs prou còmode per no haver de patir, sempre que la darrera victòria amb Doce ja a la banqueta hagi estat qualque cosa més que un miratge. Una vegada descartada la promoció d'ascens, encara que l'Inca manté remotes possibilitats, el que queda als dos equips és intentar fer un final digne de temporada per estalviar-se patiments darrera hora i evitar que la desil·lusió s'instal·li en els seus seguidors i afecti el projecte de la propera temporada.
