L'arribada a Madrid de la Vuelta 07 posà punt i final a la tercera gran volta de la temporada ciclista. Joan Horrach Ripoll, del Caisse d'Epargne (Deià, 1974), va ser l'únic representant mallorquí a la ronda espanyola, on va aconseguir una meritòria vint-i-novena posició. Vàrem aprofitar que molts de matins va fins a Santa Maria perquè ens explicàs quina valoració fa de la seva actuació durant les tres setmanes de ruta per la península ibèrica, quins reptes té per al futur i què pensa de l'actualitat del món del ciclisme, marcada per l'acció de la UCI.

"Com valorau la vint-i-novena posició que aconseguíreu a l'acabada de finalitzar Vuelta a Espanya?
"Estic content amb el resultat que he obtingut, hi anava a fer la meva feina, ja que no pretenia mirar la posició en la qual estava a la classificació general. Jo hi anava a fer feina per l'equip. La llàstima va ser que al final Efimkin es va desinflar una mica i no pogué lluitar per les posicions d'honor.

"Però malgrat la tasca d'equip que hi anàreu a fer, vàreu lluitar per la victòria a la setzena etapa, entre Jaén i Puertollano?
"Vaig entrar a l'escapada bona i quan en mancar 25 quilòmetres vaig veure que el terreny beneficiava més els altres dos companys de fuga vaig entendre que els altres portaven avantatge. La sort sempre juga un paper determinant en els finals d'etapa.

"La primera setmana va ser molt dura per vós?
"Sí, perquè vaig estrenar la bicicleta i com que no hi estava avesat em va provocar molt de dolor a la cama esquerra. Em feia molt de mal, però gràcies a la feina de tot l'equip de massatgistes, i sobretot de Pep Toni Escandell, em vaig poder recuperar. Quan has passat una primera setmana malament, després tot sembla més senzill.

"Creis que Menchov és el just vencedor de la Vuelta 07?
"Sí. És una màquina. El que no entenc és com el deixaren partir quan va estar a l'Illes Balears-Banesto l'any 2004. Ell és russoespanyol, és a dir, té la mentalitat russa i els costums espanyols, és una combinació magnífica per a un ciclista. Sap com ha d'afrontar les curses, calcula molt bé el desgast que ha de fer a cada moment, cosa que li permet no malgastar forces i poder atacar amb energia quan és hora.

"Què opinau de l'actuació de la UCI, tant pel que fa a relació amb les grans rondes com pel que fa al cas Valverde?
"La veritat és que la UCI no l'entenem ni els ciclistes. Del circ que és el ciclisme, nosaltres en som els pallassos. Els equips i la UCI decideixen i els ciclistes obeïm. Els equips tenen un codi ètic que els permet apartar aquells ciclistes sobre els quals es tenguin sospistes de dopatge. Això fa que si es troben indicis de dopatge, els espònsors també retirin la seva publicitat. I, finalment, qui en surt perjudicat és el ciclista, ja que es retiren els patrocinadors i queden sense suport per continuar competint. No es carregaran el ciclisme, perquè sempre n'hi haurà, el que passarà serà que no hi haurà doblers i els corredors cobraran el mínim.

"Així, cercant el bé del ciclisme, la UCI perjudica els mateixos ciclistes?
"Sí, perquè els espònsors retiren la seva ajuda i això fa desaparèixer els equips i els ciclistes per trobar-ne de nous que han d'acceptar el que els ofereixin, normalment contractes a la baixa. Però vaja, jo no em puc queixar perquè faig el que més m'agrada i estic en un bon equip.

"I el Tour del 2008?
"En principi sí. M'agradaria provar-ho, però no em treu la son.