El manacorí Rafel Nadal es va mostrar de nou superior al suís Roger Federer a la terra batuda després de guanyar la final del Màsters Sèries de Montecarlo per un doble 6-4. Nadal conquereix d'aquesta manera el seu tercer títol al Principat i iguala el romanès Ilie Nastase (1971-73).

Nadal va treure de nou del solc Federer amb la fermesa habitual que el caracteritza en la seva superfície natural, la terra. El gran campió suís va tenir les seves opcions en el primer set, en què va disposar de tres punts per rompre el servei amb 4-3 que varen ser vitals. Però salvats els tres, el duel va canviar i Federer es va anar enfonsant a poc a poc. I acabà perdent el set per 6-4.

El suís perdé aleshores la confiança i no va saber reaccionar. Nadal li trencà un altre cop el servei en el tercer joc i posà la directa cap a la victòria. El manacorí no donà una opció de break a l'helvètic.

Al final, un any després, les mateixes cares i el mateix campió: Nadal, que es manté invicte en terra batuda des del vuit d'abril del 2005 (quarts de final a València davant del rus Igor Andreev). Amb aquesta victòria, el mallorquí té ja quasi assegurada la seva participació a la Copa Màsters de Shangai.

El número 1 del món, Roger Federer, arribava a la final en les millors condicions per acabar amb la increïble ratxa de Nadal, ja que no havia cedit cap set en contra, després de vèncer clarament especialistes com David Ferrer o Juan Carlos Ferrero. El suís havia reconegut també que es troba ara en el seu millor moment en terra batuda. Per això havia preparat el torneig a consciència, sobretot per intentar guanyar el proper Roland Garros, l'únic trofeu gran que encara se li resisteix.

Però Nadal, decididament, és la seva bèstia negra en terra batuda, ja que l'ha vençut cinc vegades en aquesta superfície i dues vegades més en pista dura. Només l'herba se li resisteix, encara que en el darrer Wimbledon va poder guanyar un set a Federer, l'únic que va perdre l'helvètic en el torneig. I si en aquella ocasió el seu rostre va reflectir certa por, ahir expressà el mateix sentiment quan comprovà que la màgia dels seus cops no fou prou davant de la força de Nadal.

La força física del mallorquí, amb grans moviments i amb major poder de concentració, va resultar ser superior que la màgia dels cops de Federer. Les claus del domini de Nadal són moltes més, com la manera que té d'obrir-li angles perquè hagi d'estirar-se i no poder colpejar amb comoditat. També l'absència de vent i la bona temperatura feien que les pilotes volassin, fet que incrementava un bon ritme de joc.

La principal preocupació de Nadal abans del partit era la seva treta, que li va donar alguns problemes a la semifinal contra Berdych. Però ahir va arrivar fins al 79 per cent, que li va permetre jugar amb major comoditat. L'angoixa de Federer, que es veu incapaç d'acabar la maledicció que té amb Nadal, va facilitar més les coses. L'helvètic haurà d'esperar una nova oportunitat per mirar de frenar la imparable ratxa del tennista mallorquí sobre la terra batuda.