La d'ahir serà una altra nit màgica per al mallorquinisme. Un partit que quedarà gravat en la memòria col·lectiva de tots els aficionats pel que va suposar. Encara que la permanència no sigui matemàtica, els cinc punts d'avantatge respecte de l'Alabès (quatre més el quocient de gols particulr), els cinc equips que el Mallorca té per sota i les dues úniques jornades que queden per disputar-se fan que la salvació sigui ja un fet de manera virtual.

L'horari del partit, a les vuit del vespre, va impedir una bona entrada a Son Moix, tot i que a mesura que passaren els minuts s'hi anaren afegint seguidors que arribaven directament de la feina. Molts encara no eren al seu seient quan Juan Arango aprofitava una passada dins l'àrea de Víctor per batre Cañizares. Aquell gol arribava opc després del de la Reisal a Cadis, i Son Moix era una festa. Però només deu minuts més tard tot es capgirava: Angulo batia Prats i l'Alabès s'avançava: el descens, a dos punts.

Els de Manzano, però, demostraren que són un equip guanyador. Tot just començada la segona part, Doni superava de nou el porter del València per tornar a desequilibrar el marcador. La graderia embogia. El Mallorca serà un any més equip de Primera. I ja en són 10.