algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
23°

L'asturià més genial

Nascut a Oviedo ara fa 24 anys, apuntà grans virtuts al volant dels karts des que era un nin

L'asturià Fernando Alonso (Renault), que es proclamà matemàticament, quan encara falten dues proves -Japó i Xina-, campió del món de Fórmula 1, ha elevat Espanya, amb tots els seus rècords de precocitat i amb el títol aconseguit ahir a Sao Paulo -una altra plusmarca-, al cim internacional del gran motor.

Alonso, nascut fa 24 anys a Oviedo, es va convertir en un al·lot prodigi poc després que el seu pare, José Luis, el pujàs al kart que ell mateix havia construït per a la seva germana gran, Lorena, i que aquesta es va estimar més no emprar.

Després de guanyar les primeres corregudes infantils, la seva Astúries natal va començar a quedar-li petita. Varen ser anys difícils perquè una família de classe mitjana pogués sufragar els costs d'un esport tan car com el del motor.

Però com l'al·lot tenia un talent extraordinari i un fort caràcter competitiu, als dotze anys va començar a competir fora d'Espanya, gràcies al fet que les seves victòries feien arribar petits patrocinis que mantenien viva la il·lusió del jove asturià, que enlluernava en el kàrting primer en el pla europeu i després en el mundial.

Als 16 anys Alonso es va proclamar campió del món de karts, a Genk (Bèlgica). De la mà d'Adrián Campos va començar a brillar a la Nissan i també va destacar després a la Fórmula 3000, categoria en la quals les seves excepcionals condicions de pilotatge i la seva victòria a Spa (Bèlgica) li van donar el suport definitiu per fer el salt a la Fórmula 1.

S'hi van fixar a Minardi, escuderia en la qual van quedar bocabadats quan Fernando va provar amb ells. Tanmateix, l'escuderia va estar a punt de desaparèixer per problemes econòmics. Va ser quan va entrar en escena Flavio Briatore, que va comprar el contracte del geni asturià i el va cedir a l'escuderia més humil de la F-1, que llavors ja havia adquirit el magnat australià Paul Stoddart.

Acostumat a optimitzar els recursos que posen a la seva disposició, a bord d'un Minardi, Fernando va arribar a ser desè a Hockenheim el dia que va complir 20 anys. Després arribaria l'any en què va fer de provador de Renault, que va saber sofrir en solitud però amb paciència. I el 2003 Alonso només va trigar dues curses a irrompre al primer pla internacional.

Va ser a Malàisia, on es va convertir en el més jove a sortir de la «pole» i a pujar al pòdium, dues setmanes abans de confirmar-se, precisament a a Sao Paulo, amb una nova tercera plaça.

L'Alonsomania va sorgir a Barcelona, en el Gran Premi d'Espanya, en el qual va ser segon, en una temporada en la qual també va batre el rècord de precocitat a marcar la volta ràpida i que va coronar amb la seva victòria a Budapest, on va entrar en la història com el més jove a guanyar un gran premi, als 22 anys i 27 dies.

L'any passat hi afegí quatre podis i aquesta temporada explotà definitivament a bord de l'R25, que va ser molt ràpid al principi de la temporada i extremadament fiable al final. Amb sis victòries i tretze pòdiums, el seu domini ha estat incontestable i a Sao Paulo, ciutat natal d'Emerson Fittipaldi, va batre un nou rècord.

Astúries presumeix avui del primer espanyol i el més jove de la història a vèncer un títol mundial de Fórmula 1. 24 anys, un mes i 27 dies. Noble dins i fora de les pistes, Alonso va de front i diu habitualment el que pensa. És un tipus tan normal que li agrada lliurar els dies que no treballa. I si hi ha una cosa que no suporta, és que el molestin en la seva intimitat. Espremé al màxim la velocitat del seu monoplaça en les primeres corregudes i administrà de manera excel·lent el seu avantatge gràcies a l'enorme fiabilitat de l'R25 en el tram final del campionat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.