algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 12°
12°

Els suplents d'Espanya hauran d'esperar

El combinat de Luis Aragonés només guanyà per la mínima una feble selecció de Canadà

ESPANYA 2
CANADÀ 1

ESPANYA: Reina, Sergio Ramos, Juanito, Pablo, Antonio López, Luis García, Orbaiz, De la Peña, Luque, Tamudo i Torres.
Vicente per Luis García, Xabi Alonso per Orbaiz, Xavi per De la Peña i Morientes per Tamudo.
CANADÀ: Stamatopoulos, Braz, McKenna, Hutchinson, Klukowski, Bernier, De Guzman, Serioux, Gerba, De Rosario i Radzinski.
Placentino per De Rosario, Grande per Bernier i Simpson per Gerba.
ÀRBITRE: Claude Colombo (França).
GOLS:
1-0: minut 8, Tamudo.
2-0: minut 70, Morientes.
2-1: minut 71, Grande.

Luis Aragonés, seleccionador espanyol, comprovà ahir que la distència entre suplents i titulars és abismal, més gran del que se suposava en un principi, en un partit contra Canadà (2-1) que l'ajudà a certificar l'onze que posarà el proper dimecres davant Sèrbia a El Calderón.

Esportivament, Fernando Torres i Sergio Ramos foren els futbolistes més mal parats en l'assaig. Cap del dos no estigué encertat. Torres, que ahir estrenava capitania, no troba el seu lloc en l'equip i Sergio, després d'una setmana de trui pel seu fitxatge pel Reial Madrid, fou superat una vegada i una altra per Radzinski. Luis, en canvi, ratificà la seva idea d'alinear amb urgència Morientes. En el davanter del Liverpool estan posades part de l'esperances d'Espanya per treure el passaport cap al Mundial d'Alemanya.

No es pot esperar molt dels rivals que abans de començar el partit et demanen un foto. Els canadencs aprofitaren la visita a Santander per endur-se de record la imatge dels seus ídols. Cridà l'atenció el poder i la imatge que té el Liverpool en l'actualitat. Reina, Xabi Alonso, Luis García i Morientes són jugadors de moda arreu del món. Està clar. Els canadencs els cercaven per plasmar en foto aquell «tresor» abans del duel amistós. Els quatre surten junts a la gespa, parlen, tenen el seu món, la seva atmosfera d'equip campió. És l'esperit que vol el «Savi d'Hortaleza» per a la selecció.

Al camp, poc futbol. I això que, de seguida, Raúl Tamudo envià a la xarxa de cap un servei perfecte d'Albert Luque des de la banda esquerra. No té mals números, Tamudo. Vuit partits amb la camiseta vermella, quatre gols.

De la Peña jugava a casa, a la seva ciutat. El tingué el comandament. Va treure faltes, córners i dirigí tot l'equip. Quan toca la pilota fa màgia. Sens subte Iván fou l'únic futbolista que demostrà ahir que mereixia ser titular dimecres que ve. Això sí, el seu talent es va veure només mitja hora. Després anà de més a menys, com la resta de companys.

A Luis Aragonés li agrada jugar obert. Ahir, amb Luque i Luis García a les bandes. Al Liverpool Rafa Benítez està situat a Luis García per la dreta. Però el català no acaba d'arrencar aquesta temporada. Dubta massa quan dóna la pilota i vist el que s'ha vist, la part dreta de la selecció és el lloc més feble d'aquest combinat. No hi havia qui fes ombra a Joaquín.

El gol matiner de Tamudo, en contra del previst, no fou un punt de sortida, sinó més aviat tot el contrari. El partit es refredà i Canadà, que va venir de turisme, només ensenyà les dents mitjançant Radzinkski, el davanter del Fulhm, que demostrà a Sergio Ramos per què juga a la Premier League. Radzinski posà a prova Reina just abans del descans, però el porter tragué una pilota de gol. Reina sí demostrà trobar-se en plena forma. Ramos, per contra, no demostrà ser un nou «galàctic».

No tingué tampoc Fernando Torres la seva nit. Una més. El davanter matalasser no funciona amb la selecció. Els seus números no conviden a l'optimisme. Ha marcat tres gols en 21 partits i el públic d'El Sardinero el censurà amb xiulets en la recta final de la primera part. Jugava de capità, un motiu més per créixer com a futbolista, però se'l va veure confús i dubtós en la definició final. Quan va deixar el seu lloc en la represa fou xiulat una altra vegada.

Aragonés sap que en els amistosos també es guanya i es perd crèdit. I reaccionà. Va treure abans del previst a alguns del seus titulars. Sortiren al camp Joaquín, Raúl i Morientes, amb Xabi Alonso de migcentre. Espanya tingué més la pilota. Raúl i Morientes donaren un altre aire. De la Peña cercà el forat a Raúl i Morientes no perdonà. Pilotà que tocà, pilota que envià dins la porteria rival. Ell és així.

Canadà mai va perdre la cara al partit. Va fer el que pogué. I marcà un gol, un autèntic golàs, amb un llançament llunyà de Sandro Grande, que acabava d'entrar al camp. No mostrà molt més Espanya, que encara així pogué augmentar la diferència amb un llançament al travesser de Raúl, a dos minuts per al final.

El partit estava col·locat al calendari per crear un ambient positiu i apujar la moral del grup. A vegades les pistoles les carrega el dimoni, almenys ahir pels suplents de la selecció.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.