algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
31°

Font: «Somii a ser jugadora professional»

La mallorquina Zahira Font, amb només 16 anys, ha estat tres pics campiona d'Espanya

Zahira Font, als seus 16 anys s'ha convertit en una de les més fermes promeses de l'esport balear. El passat cap de setmana es proclamà per tercer any consecutiu campiona d'Espanya d'esquaix en guanyar la final del torneig sub 17 que es disputà a les pistes del Club Élite de Cala Major. Només cinc mesos després d'agafar una raqueta per primera vegada arribà a la final de l'Spanish Open, una competició de caire internacional. La seva progressió és realment interessant i als tres títols estatals (2003, 2004 i 2005) cal afegir tres títols autonòmics i diferents presències amb la selecció espanyola.

- Què fou el primer que us passà pel cap tot just haver conquerit el tercer Campionat d'Espanya?
- Que han valgut la pena tots els esforços i sacrificis que he hagut de fer. Fou una gran satisfacció.

- Com fou el camí cap a la final?
- Sense ànims de ser prepotent, la veritat és que fou més senzill del que m'esperava. Vaig superar les tres eliminatòries prèvies a la final amb relativa facilitat.

- I 3-0 en la final davant Carla Fernández, que havia estat campiona sub 15...
- Sí, jo ja sabia com jugava i per on havia d'atacar-la. No és el mateix que enfrontar-te a una jugadora que no coneixes de res. Les coses se sortiren molt bé.

- Des de quan i per què us decàntareu per l'esquaix?
- Sempre m'ha agradat fer esport. Amb tres anys ja practicava gimnàstica artística, però als onze començava a estar cansada i a més em vaig rompre un braç. Llavors, com mon pare jugava a esquaix, vaig decidir provar-ho, m'agradà i vaig quedar enganxada.

- Com us definiríeu com a jugadora?
- M'he acostumat a entrenar i a jugar contra al·lots i això m'ha permès adquirir potència i agressivitat en el meu joc, per tant es podria dir que som potent i agressiva, a diferència de la majoria d'al·lotes, que acostumen a tenir un joc més suau i una posició més avançada a la pista.

- Dedicau moltes hores a entrenar?
- Entrén a l'Escola Balear de Tennis perque encara no n'hi ha d'esquaix i a la setmana puc arribar a fer quatre hores de físic, 1 o 2 de treball tècnic a la pista i després jug entre 2 i 3 partits, si no és que es presenti un torneig important i hagi de fer una preparació específica.

- Afecten els entrenaments al vostre rendiment en els estudis?
- Per ara no. Tenc la sort que les matèries m'entren bastant aviat dins el cap i no necessit passar moltes hores davant els llibres. Ara trec bones notes, però ja veurem què passa quan comenci segon de batxiller i augmenti el nivell.

- Heu hagut de fer sacrificis per arribar on heu arribat? - No puc estar amb els meus amics i sortir amb ells tot el temps que voldria, però gràcies a Déu no he hagut de renunciar a res. Tot és qüestió de saber organitzar-se.

- Compartiu altres aficions amb l'esquash?
- La música i pintar.

- Un somni.
- Arribar algun dia a ser jugadora professional.

- El millor record que guardau dels partits que heu jugat fins ara. - La vegada que vaig guanyar una al·lota tres anys més gran que jo, en un torneig del circuit professional que vaig jugar a Barcelona. Fins aquell dia sempre m'havia guanyat ella.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.