El tennista mallorquí Carles Moyà evocà ahir la final de l'Obert d'Austràlia que disputà contra Pete Sampras i assegurà que havia estat el dia en el qual més còmode s'havia notat. Carles Moyà és qui tingué millors sensacions de tots els components de l'equip espanyol de Copa Davis. El mallorquí entrà a la pista central amb una petita càmera de vídeo i enregistrà l'entrenament de Ferrero i Feliciano; després es quedà mirant l'escenari, on disputà la final de l'Obert d'Austràlia contra Pete Sampras l'any 1997. «Aquí pràcticament va començar tot per a mi, ha estat el millor que m'ha passat i a aquest torneig li tenc una gran estima i m'encanta, malgrat que no he pogut repetir la final de 1997», digué. «L'escenari és increïble, la pista està avui més lenta que les d'entrenament a Kooyong. Avui ha estat el dia en què m'he notat més còmode. Les ganes i la motivació també hi influeixen, però el més important és canviar la mentalitat. Aquí, o ets Agassi o Hewitt o has d'anar a la xarxa, i no és fàcil acostumar-s'hi», afegí.

«Restar és compllicat, la bolla se'n va, no hi haurà gens de ritme i això és més complicat per als espanyols», assenyalà Moyà, que ha assimilat el canvi d'horari a la perfecció. «Aquesta és la segona vegada que vénc enguany, he anat tres vegades als EUA, també a Tailàndia. Està controlat perquè forma part de la vida del tennista». Per la seva banda, Juan Carlos Ferrero apuntà ahir que la tensió que viu l'equip australià és lògica «si es té en compte que han perdut dues finals consecutives» i que tots se'ls ha ajuntat.

El jugador valencià, més recuperat de la sinusitis amb la qual arribà a Melbourne, comentà que en la situació que viu el conjunt aussie és lògic que estiguin preocupats en tot moment pel triomf. «És la segona vegada consecutiva que juguen una final a casa i ve després de perdre la de fa dos anys contra França, i recorden també la de Barcelona l'any 2000, amb la qual cosa tot se'ls acumula», digué.

Ferrero manifestà que físicament es troba ja molt millor i que els seus problemes van passant. «He jugat ja dos sets i em not bé, més còmode i amb millors sensacions», comentà, per afegir que havia trobat la pista central lenta al principi i una mica llenegadissa. «Nosaltres donarem tot el que duim i expressarem a la pista les nostres il·lusions. Ara tenim més experiència i una gran motivació».