L'equip espanyol de Copa Davis afronta aquesta setmana la recta final del seu enfrontament amb Austràlia pel títol més important, i per ventura el més difícil d'aconseguir, però sense por, tot i sabent que en la ment del conjunt rival la revenja serà present en cada un dels partits.
Les paraules del llavors capità australià John Newcombe en la final del 2000 al Palau Sant Jordi, quan es va acomiadar del públic i de l'equip espanyol després de perdre per 3-1, encara ressonen. «Us esperam a Austràlia en la pròxima», va dir. Tota una premonició i advertència al grup que llavors assaboria el trofeu que tant de temps havia costat guanyar i que aconseguiren a la terra barcelonina.
Dos anys després, Espanya torna la visita. Faltaran dos noms d'aquella formació històrica, Joan Balcells i Albert Costa, tots dos rebutjats per conveniències tàctiques i tècniques. I hi haurà dues incorporacions, la de Carles Moyà, que al pavelló barceloní va veure els partits des de la graderia, sentint que perdia una gran oportunitat, i la de Feliciano López, el jove toledà inclòs aquesta vegada com a arma segura en la superfície pitjor que es pogués triar per rebre els millors jugadors del món en terra, l'herba.
Després dels entrenaments a les pistes de l'estadi Kooyong, després de la presa de contacte amb la superfície del Rod Laver Sorra, i els plafons de gespa col·locats per disputar els partits de la final, el conjunt espanyol es prepara per mirar de protagonitzar la sorpresa.
Per a això ha seguit el consell de l'equip francès, sorprenent vencedor de la final del 2001, quan també els «aussie» posaren herba per ofegar els francesos al mateix escenari. Llavors, França guanyà. Ara, ho vol fer Espanya, i Juan Carlos Ferrero ja ho ha dit: «Venim convençuts de poder guanyar».
