El ciclista guipuscoà del Kelme-Costablanca Aitor González, que marxa segon a la classificació per darrere del seu company Óscar Sevilla, va sortir al pas de la seva suposada rivalitat amb el manxec portador del jersei or de la Vuelta. «El meu rival no és Óscar Sevilla, que és el meu company, però si he de cercar-lo seria Heras. S'ha de tractar de perdre tan poc com sigui possible. Haurem d'esperar a la darrera setmana més que a l'Angliru per veure qui guanya la Vuelta», va apuntar el ciclista.

González va defensar també la feina realitzada pels seus companys al capdavant del gran grup. «Tranquil·litat no n'hi ha hagut. L'etapa ha estat molt dura i els companys mereixen un monument. Ara s'ha de descansar, perquè demà és un altre dia i veurem com estic», afirmà Aitor González.

Sobre les seves opcions a la general, que passen per l'etapa de l'Angliru, comentà: «No estic obsessionat amb l'Angliru. Sé que és un port molt dur i la resta depèn de les forces que tingui cadascú». Per la seva banda, el manxec Óscar Sevilla aplaudí la feina de l'equip: «Hem sabut dur bé la cursa. La gent es queixava que anàvem ràpid, però som l'equip del líder i no podíem permetre que se n'anassin a 30 o 40 minuts».

Colom, Tauler i Horrach mantenen les diferències  
Toni Colom, Toni Tauler i Joan Horrach entraren ahir a la meta de Santander amb el gran grup, que va perdre 8:21 sobre el guanyador de l'etapa, però que anava carregat amb els favorits al triomf final de la Vuelta. Els tres corredors mallorquins varen anar al grup durant tota la prova i no varen tenir l'oportunitat d'entrar en cap de les escapades massives que varen fructificar. En el cas d'Horrach, ho va intentar en els primers quilòmetres, però l'entrada del seu company d'equip Rui Sousa va evitar que ho tornàs a intentar. Pel que fa a Toni Tauler, ahir va haver de viure una altra etapa dura, ja que el Kelme va haver de fer feina per tal que la fuga de 16 corredors, alguns dels quals es trobaven no gaire lluny a la general del líder, Óscar Sevilla, no agafassin gaire avantatge més del que tenien. Al final, gràcies a la feina del conjunt de Vicente Belda, la fuga només va poder agafar vuit minuts a la meta.