Els millors ciclistes illencs estan intentant cridar l'atenció dels grups profesionals estatals defensant els colors d'esquadres peninsulars. Per desgràcia, aquest s'ha convertit en l'únic camí possible per aconseguir realitzar els seus somnis en l'aspecte professional. Marcos Escribano, nascut fa 17 anys a Palma, que ja la temporada anterior fitxà per l'equip de la Comunitat Valenciana Cosaor, decidí continuar enguany amb el club cantàbric Besaya-Almacenes Lavin. El jove mallorquí reconeix que «hi ha una gran diferència entre les carreres que es disputen a fora i les proves illenques que en aquesta categoria tenen menys nivel que queda un poc compensant per competir amb els elit i sub 23. Estàs obligat a sortir a la Península per qué la gent et conegui».
Marcos Escribano, que pertany a l'Escola Superior de Ciclisme de les Illes, compta com a millors resultats amb la seva nova esquadra una setena plaça en una de les etapes de la Volta a Besaya i un vuitè lloc en la cursa celebrada a Solares. Sense oblidar la seva gran actuació en els campionats d'Espanya de pista de la seva categoria, celebrats a Posadas (Còrdova), on conquerí la medalla d'or en la modalidat d'scratch i una de bronze en la puntuació, amb els mateixos punts que el subcampió.
La Federació Internacional (UCI) està estudiant la possibilitat d'augmentar l'edat dels júniors un any més. «En aquesta cas puc continuar un any més amb el meu actual equip, Besaya-Almacens Lavin. En cas contrari tenc possibilitats de fitxar per una altra formació de Càntabria, el Matabi, que compta amb una formació de corredors sub-23. Óscar Sevilla i Beloki, amb els ciclistes punters illencs Miquel Alzamora o Xisco Martí són els esportistes que més admira la jove promesa balear. Per cert, la seva família procedeix del poble del corredor del Kelme Sevilla, Ossa de Montiel (Albacete), i la seva padrina és cosina de la padrina del gran corredors profesional.
Marcos Escribano aprofita les seves estades a Mallorca per participar en algunes curses locals i, malgrat dedicar una especial atenció a la carretera, no abandona en cap moment les competicions de pista. Quan Marcos era petit, sempre va haver de lluitar contra adversaris de més edat que ell, forçant d'aquesta manera el seu caràcter, que es va convertir en guanyador, la principal característica del qual és no donar mai una cursa per perduda. Marquitos, com li deien en to afectuós els aficionats mallorquins, s'ha convertit ara en Marcos.
