L'atleta eivissenc Felipe Vivancos ja té en el seu poder la marca mínima per assistir als Europeus a l'aire lliure que es disputaran a Munic (Alemanya) aquest estiu. Allà, als seus 21 anys, Vivancos ha de continuar demostrant que aspira a convertir-se en el millor tanquista espanyol de la història. L'eivissenc repassà amb Diari de Balears el seu futur més immediat, que té com a màxim objectiu fer un bon paper als 110 metres tanques de Munic.

"Com us plantejau la màxima cita europea d'aquest estiu? 
"El meu objectiu és, com a mínim, arribar a la semifinal... amb 21 anys tampoc no puc demanar gaire més. De tota manera, no renuncii a res i crec que seria una bomba que arribàs a la final. La idea, passi el que passi, és estar en un temps proper als 13:70.

"Després d'anar als Mundials d'Edmonton, ja deveu tenir prou experiència com per afrontar els Europeus amb calma?
"Sí, sens dubte. Els Mundials em varen servir precisament per a això, per agafar un poc més d'experiència, perquè hi va anar tothom, no faltava ningú, i no tenia gaire opcions de passar més enllà de la primera ronda. Ara podré anar més rodat als Europeus.

"De tota manera, vau estar a punt de passar ronda.
"Anava passat de forma i vaig mostrar que som competitiu. En canvi, als Campionats d'Europa de pista coberta (fa dues setmanes a Viena), arribava molt ben preparat i vaig quedar fora després de travelar amb un tanca.

"Com us trobau ara físicament? 
"Estic un poc fotut, perquè tenc un peu que des de fa un any em molesta. Faig d'una a dues hores de fisioteràpia al dia perquè és una espècie de tensor del dit gros que em punxa.

"Com portau això de ser el futur de les tanques a Espanya? 
"Bé, no em menj gaire el cap amb això. L'únic que vull és millorar cada any i és el que estic fent. De fet, ja he batut alguns rècords de Javier Moracho, el millor tanquista espanyol que hi ha hagut, i si continu la progressió, el gran objectiu és córrer per sota dels 13:40, que seria rècord absolut d'Espanya i em faria estar entre els millors d'Europa... però això seria d'aquí a dos o tres anys, com a mínim.

"Ara els millors atletes balears, tots eivissencs, estau amb el Club Pitiús... però curiosament no feis feina a Eivissa.
"Jo entrén a Madrid des de fa ja sis anys, a la Residència Joaquín Blume, i havia fitxat pel Chapín andalús. A l'illa varen fer un gran esforç, però, perquè atletes com Mar Sánchez, Mario Avellaneda o jo promocionàssim el nom d'Eivissa i vàrem fitxar.