Carles Moyà ho ha aconseguit tot en el món del tennis. Aconseguí mirar el cel de París com a guanyador de Roland Garros i assaborí el gran triomf que suposa arribar a ser el número 1 del rànquing de l'ATP. Ara, dins la relativa mediocritat que suposa estar entre els cinquanta millors, Moyà lluita per retrobar-se amb el seu millor joc i repetir èxits. El tennista mallorquí, després d'una funesta temporada per culpa de la més inoportuna lesió del món, assegura que mai no ha perdut la il·lusió i que lluitarà per recuperar el ceptre mundial. De moment, i mentre arriba l'hora de partir dissabte cap a Croàcia, Moyà s'entrena cada matí per trobar la millor forma. Entre entrenament i entrenament, clar, té temps de gaudir de la Mallorca que tant estima.

A continuació els oferim una part de l'entrevista que apareix avui a Diari de Balears:

"Està ja del tot superada la lesió d'esquena?
"Estic molt millor. El fet és que encara em molesta una mica, però és normal. La veritat és que la tinc pràcticament oblidada i confii que en el futur no em molesti gens.

"Ja no és excusa?
"Mai no ho he emprat com una excusa. O hi ha mal o no n'hi ha. Mai no he posat excuses per res, quan he perdut ho he reconegut i ja està. Sense traumes. Ara bé, també hi ha hagut moltes vegades que he tingut mal i no he dit res. Ara, me'n vull oblidar i que la gent no pensi que quan perd dic que tinc mal a l'esquena. Ja fa molt temps que dic que no em fa mal. No és cap excusa.

"I amb Carles Moyà en plenes facultats físiques, el tornarem a veure entre els millors?
"Crec que sí. Encara som jove, just tinc vint-i-tres anys i estic segur que, tard o d'hora, recuperaré el meu millor joc. No sé si tornaré a ser el número 1, però és el meu repte. Ara, encara n'estic enfora i, de moment, he de pensar a agafar confiança i guanyar partits. És el que em falta.

"Heu perdut la il·lusió?
"Ni molt manco. Si l'hagués perduda no estaria entrenant-me cada dia i cuidant tant la preparació física. La il·lusió és manté per intentar ser el jugador que era abans de la lesió. Estic en el camí correcte. S'ha de considerar que vaig estar quasi set mesos aturat i que és difícil tornar.

"És més complicat retornar al cim que arribar-hi per primer cop?
"És una situació diferent. Quan et passa per primera vegada és tot nou... He de reconèixer que ara em costa... Ara bé, jo sempre m'he considerat com un guanyador al qual agrada estar a dalt. La situació en la qual estic ara no és gaire bona, però faré tot el possible per tornar a estar allà on era abans de lesionar-me.

"La fama, la popularitat, els doblers suposen ara un entrebanc per retornar al «top ten»?
"No. És vera que he aconseguit quasi tot el que em vaig proposar. Però si ho he fet una vegada, per què no ho puc tornar a aconseguir? Crec sincerament que res d'això no m'influeix. En cap moment no penses en els doblers que tens o el que has aconseguit. Vols ser competitiu una altra vegada i tornar a guanyar torneigs.

"Què vos falta ara?
"El tennis és un esport individual i és molt complicar estar sempre bé. Em faltaria una mica de confiança i tornar a guanyar partits. Una cosa du a l'altra. Crec que estic en el bon camí i ho intentaré.

"Vos ha afectat molt el fet de no anar als Jocs Olímpics?
"Em feia molta il·lusió. Des d'un principi, ja sabia que seria molt complicat. Els sis o set mesos que vaig estar sense puntuar han comptat molt... Aquella setmana hi ha una sèrie de torneigs i serà una bona època per agafar punts.

"No teniu cap problema per reconèixer que no estau en un bon moment, però estau entre els cinquanta millors tennistes del món. <
"Quan era el vuitè o el novè del món escoltava molts comentaris que deien que aquest jugador pot arribar a ser alguna cosa. I era el vuitè o el novè. Sempre he viscut amb això. El fet que després d'una llarga temporada lesionat continuï entre els cinquanta millors del món no està gens malament.

"Com és la relació amb Mallorca?
"Sempre que tinc uns dies de vacances procur venir. M'encanta Mallorca i la not molt a faltar. No tinc el mínim dubte que una vegada em retiri faig comptes venir a viure aquí.