Miquel Àngel Nadal jugarà les pròximes tres temporades en el Reial Mallorca. Diuen que torna per retirar-se, per acabar la seva carrera esportiva a la seva terra, que als seus 33 anys ja no és el que era, que després de passar en blanc tota la temporada passada li costarà agafar la forma, i que el club illenc ha hagut de fer un esforç econòmic molt important per un futbolista veterà. Tot això pot ser que sigui cert, però també ho és que ha jugat dos mundials (EUA 96 i França 98), que en total ha estat 45 vegades internacional amb Espanya, que ha jugat vuit temporades en un dels millors clubs del món (FC Barcelona), que un dels millors entrenadors i jugadors de la història es va fixar en ell (Johan Cruiff), i que en el seu curriculum hi ha ni menys ni manco que cinc títols de Lliga, dues Copes del Rei, 3 Supercopes d'Espanya, una Copa d'Europa, una Recopa i dues Supercopes d'Europa; quasi res.
També és cert que el Deportivo de la Corunya el volia fitxar enguany, i que fa només dues temporades el Manchester United li assegurava el seu futur si jugava amb ells. També ho és que és un portent físic, que possiblement sigui el futbolista més fort de la Lliga espanyola.
A tot això s'ha d'afegir que el Reial Mallorca necessitava imperiosament un central, i que dins el mercat possible, l'opció Nadal era la millor possible. Mario Gómez gaudirà d'un futbolista professional en tots els sentits de la paraula. Un defensa central que també pot jugar en el mig del camp, que sense haver contactat encara amb els seus nous companys ja té un pes específic dins el vestidor, amb una gran capacitat tàctica, i, sobretot, tot un líder dins el terreny de joc.
Molt important era per a la nova plantilla el reforç d'un central. Amb només Gustavo Siviero i Fernando Niño, Mario Gómez havia demanat a la directiva vermellenca un central més, ja que amb només dos jugadors en aquest lloc no es podia afrontar amb garanties tres competicions tan importants com la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions.
