Carles Moyà està disposat a arribar encara més lluny, i de moment va per bon camí. El mallorquí tancarà avui la millor temporada de la seva carrera esportiva com a profesional, amb molta diferència. Els èxits per a Moyà arribaren a Montecarlo, i a partir d'aquí, Roland Garrós, semifinals de l'Open USA, i ahir pujà un esglaó més en classificar-se per a la final del Màsters de Hannóver, que reuneix els vuit millors tennistes del Món, segons la classificació dels punts aconseguits durant la present temporada.
Carles Moyà derrotà el britànic Tim Henman en tres sets, i en un partit molt disputat, que va tenir tres fases molt clares. Així Carles Moyà complí la promesa que havia fet dies enrere en manifestar que superaria les semifinals de l'any passat, i ho aconseguí a costa de Tim Henman, a qui guanyà per un resultat final de 6-4, 3-6 i 7-5.
Tan sols en una ocasió abans un tennista espanyol havia arribat a la final d'un Màsters (Manuel Orantes guanyà el torneig), i d'això ja fa vint-i-dos anys, quan Orantes derrotà a Houston el polac Wotjek Fibak. Moyà va inscriure així el seu nom amb lletres d'or al llibre del tennis mundial, i té l'oportunitat de continuar engrandint el seu nom al circuit internacional, si avui pot derrotar Àlex Corretja a la final i fer-se amb el títol.El campió de Roland Garrós invertí dues hores i 20 minuts per finiquitar un partit i arruïnar totes les esperances de Henman que somiava en convertir-se en el primer britànic que arribava a una final d'un Màsters. La seguretat de Moyà al tercer set, les seves ganes de tornar a tocar el cel amb la punta dels dits varen ser superiors i serà el mallorquí qui avui lluiti per aconseguir un títol quasi tant important com el seu primer Grand Slam aconseguit el mes de maig a París.
«Sortiré a guanyar tot i que sigui contra mon pare»
Carles Moyà es mostrà eufòric després de derrotar Tim Henman i haver aconseguit arribar a la final del Masters, i manifestà que «estic tocant el cel, però encara falta la darrera passa, guanyar el torneig que és el que serveix i per la qual cosa he vengut aquí. I per això arrib amb una moral increïble». El tennista mallorquí va fer broma i al mateix temps deixà clara la seva filosofia dins una pista de tennis, davant el fet que disputarà la final contra Àlex Corretja, gran amic seu. «Sortiré a guanyar el partit tot i que sigui el meu pare el rival. Quan et jugues tant com em juc jo demà (per avui), no coneixes ningú», sentencià.
