Jornada un poc estranya en tots els sentits la que es va dur a terme ahir en el circuit de l'Arenal, tant per l'afluència de públic, que va ser pobre (això ja comença a ser massa habitual), i fins i tot en els resultats, alguns dels quals no foren gaire lògics.
En la primera cursa de la jornada, competiren dues categories (50 cc i 80 cc). En la de la cilindrada menor la participació va ser molt minsa, amb dos únics participants, Sebastià Ivan Perelló i Joan Pallicer, amb victòria final de forma clara per al primer. Pel que fa a la de 80 cc, la cursa fou més emocionant, encara que sense pràcticament sorpreses, ja que la disputa es trobava entre Joan Elias Molinero (primer classificat), Xisco Javier Amor (finalment segon) i José Moya (tercer).
La cursa de 125 cc va ser una de les més espectaculars de la jornada, ja que fins al final es va mantenir l'emoció. Així, des de la sortida, hi va haver una lluita molt important entre Xisco Javier Amor i Antoni Salom. Xisco (que duia el carenat destravat) semblava que la seva honda circulava millor que no l'Aprilia del germà gran dels Salom, però així i tot moltes vegades se li acostava de forma perillosa. Quan faltaven poques voltes per al final de la prova Toni n'agafà el lideratge i pràcticament no l'abandonà fins al final, encara que semblava que Xisco intentaria un atac fulminant i demostraria la seva major experiència a la categoria. Al final, el major dels Salom va guanyar la prova en un final apoteòsic.
La categoria Open, com no podia ser d'una altra manera, va ser també d'allò més espectacular. Des de l'inici de la prova es va desenvolupar una gran batalla per assolir el lideratge de la prova. Roberto Pons, com sol esser habitual, agafà comandà la prova des de bon inici, però, Tolo Monteros, amb la seva Suzuki GSXR 600R, que va ser utilitzada en la prova de resistència de les 24 hores, va començar a remuntar posicions i, un a un va anar deixant pilots darrere seu, fins arribar a aconseguir agafar Roberto Pons, i fins i tot passar-lo davant. En aquest moment Roberto, lluny de posar-se gens nerviós, va controlar Tolo en tot moment, i quan faltaven dues voltes per al final el passà amb certa facilitat, però aquest avançament va poder costar més car a Montero perquè la moto li féu uns estranys com si s'hagués quedat sense gomes, però pogué controlar-la i arribà a meta en un meritori segon lloc darrere de Roberto. Cal destacar que Antoni Verdu no pogué seguir el ritme del grup capdavanter iacabà classificat en la 5a poscició de la prova.
Poc públic al circuit
Una vegada més es va tornar a repetir la mateixa entrada de les darreres ocasions, ja que hi va haver molt poca gent en el circuit de llucmajor, una cosa que es podria atribuir a una sèrie de raons, entre les quals la més important podria ser la de la poca propaganda que es dóna a aquest tipus d'events. A més, tot i ser un Gran Premi molt espectacular, la presència de pilots va ser menys important que en altres ocasions. Un altre dels aspectes que pogueren afectar aquesta manca de gent a la cursa podria ser el mal temps regnant en el dia d'ahir, ja que en segons quins pobles de les Illes va ploure abundantment durant el matí.
