cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 18°
19°

Els aficionats del Mallorca s'organitzen per omplir Son Moix de senyeres aquest dissabte davant el Reial Madrid

Després de la Final de Copa a Sevilla, el Mallorca rebrà aquest cap de setmana a Son Moix al Reial Madrid (dissabte, 18.30 hores). Ara, els aficionats mallorquinistes s'estan organitzant a través de les xarxes socials per omplir Son Moix de senyeres en senyal «d'orgull» d'equip, colors i Illa.

«Són els nostres símbols» asseguren els aficionats i destaquen que és el que «ens fa únics» com a club i com a illa. Per aquest motiu, els aficionats confien en poder omplir l'estadi de senyeres per rebre el Reial Madrid.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per aqueixa total Catalunya, fa devers d'un mes
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)
Valoració:0menosmas
Per Catalunya completa, fa devers d'un mes
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991)


Pissarra_1992_n065.pdf
Valoració:0menosmas
Per Joan Josep Llull, fa devers d'un mes
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)


Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Valoració:0menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes
Hi ha una llarga tradició d'ús del corònim Catalunya referit a tot el territori nacional. Com a exemple, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a "tota la Catalunya" com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, així ho recull Gregori Mir en el llibre "Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca".
Valoració:0menosmas
Per De Asprer, fa devers d'un mes
Como no som catalans a Mallorca, i ningu va pagar traidors, ni una senyera al camp.
I Catalunya segeuix sent el nort est peninsular espanyol ….
Valoració:1menosmas
Per Catalunya sencera, fa devers d'un mes
La nació catalana va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.
Valoració:0menosmas
Per som catalans, fa devers d'un mes
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: 'Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans [...].

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca'. El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Valoració:1menosmas
Per la llengua del rei En Jaume, fa devers d'un mes
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)
Valoració:1menosmas
Per tanmateix som catalans, fa devers d'un mes
«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)
Valoració:1menosmas
Per Catalunya i prou, fa devers d'un mes
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente