He passat el dol, un dol que veia venir des de l’empat a casa contra el Atlético Sanluqueño. Tal vegada, el vaig veure venir massa tard… Ja hi havia nostradamus balearicos que ho vaticinaven des del mes de febrer, els fica merdes oficials que durant tot l’any han fet més mal que bé i que finalment han encertat en el desenllaç. Tampoc és gaire difícil, anar encertant coses quan constantment et vas inventant de noves, i més quan l’èxit dins una competició està reservat a uns pocs.
Així i tot, la temporada ha estat un fracàs. L’objectiu mínim que havia de tenir aquesta plantilla havia de ser estar entre els equips de play-off. Jo vaig defensar fins al darrer alè al club i a la plantilla, crec que és el moment de passar comptes ara que tot ja ha acabat. I em permetreu fer-ho des de la crítica constructiva i el respecte per tots els treballadors del club, que si avui això és un fracàs, és en part per la bona feina feta per arribar a somiar amb cotes més altes.
Fa anys que aspirem a tocar el cel i jugar al futbol professional, seria un goig veure al nostre Atlètic Balears en el calendari de LaLiga o en els videojocs de futbol, però realment el club està preparat pel futbol professional? La resposta és tan clara com contundent, NO.
Diuen que seria una bona sempenta per professionalitzar el club, però som dels que creu que perquè aquestes coses funcionin fa falta la construcció d’un projecte sòlid, no construir per la necessitat i l’obligació.
No es pot negar l’esforç que ha fet Ingo Volkmann en el creixement del club. Passes importants i necessàries per alçar al club a on és, sent candidat, any rere any per l’ascens al futbol professional. Però crec que ha fet tope, almanco així ho diuen els resultats i també les sensacions.
Què ha de millorar el club per tenir més possibilitats d’arribar al futbol professional i consolidar-se? Aquesta és la pregunta del milió a la qual intentaré donar resposta baix el meu humil punt de vista. I si he posat consolidar-se perquè res voldria menys que pujar, que fou un desastre i provoqués pràcticament la desaparició del club. I la sensació per mi ara mateix és aquesta.
ESTRUCTURA DIRECTIVA
Un club professional no pot estar dirigit d’aquesta manera. No funciona i no funcionarà. L'organigrama extret de la mateixa web del club deixa a Ingo Volkmann com a president i responsable de la propietat. Guido König, com a part important del consell d’administració que any rere any ha perdut presència, almanco públicament.
Després trobem la primera fractura dins el nostre club, Direcció Esportiva fora de la Direcció General. De fet, en els suburbis de Son Malferit es comenta que la relació entre els dos responsables no és la més adient.
Guillermo Pisano s’ha encarregat de professionalitzar totes les àrees del club envers l’entrada al futbol professional. La darrera passa la va donar amb la contractació de David Serrano que es va fer càrrec del departament financer del club. Totes les altres àrees com les de comunicació, màrqueting o l’àrea social estan dirigides per persones altament qualificades i que han generat benefici al club amb un creixement exponencial en xarxes i amb una ampliació de les empreses que hi col·laboren.
L’àrea social, molt criticada darrerament, fa una bona tasca en el foment dels valors entre els més petits, visita a les escoles i vincle amb les penyes. Maria Ponce com a màxima responsable està fent una feina invisible i menyspreada per un gran sector de l’afició.
A la part esportiva el club també ha millorat el seu organigrama. L’arribada de Jordi Roger ha beneficiat moltíssim al club i sobretot a Patrick, fan una bona dupla. Idò, quin és el problema?
La qüestió està que els càrrecs de rellevància són persones de confiança de la propietat i, per tant, és molt poc probable que siguin destituïts quan ells són els màxims responsables de les situacions. A més també és necessari la figura d’un president institucional que faci de portaveu del club. Una persona com a Fernando Crespí o José Antonio Tirado que facin de directors generals del club. Seria un canvi que milloraria la imatge del club. Ingo és com és, un propietari que sent els colors del club, que li agrada estar amb els aficionats i que no li agraden els actes institucionals.
L’altre càrrec que no hi hauria de pertànyer a la propietat és el de director esportiu… No és que Patrick no faci bé la seva feina, ha millorat moltíssim als darrers anys. És més aviat que quan les coses no surten bé, s’ha d’assenyalar als responsables i el màxim responsable de l’àrea esportiva és just el director esportiu. Hauríem de reubicar a Patrick a una posició per sobre d’ell tal vegada com a director de futbol on per davall d’ell hi hagués el DE del primer equip, del futbol base i l’anomenat en els darrers dies de l’equip femení. Seria una manera senzilla de protegir millor la propietat i professionalitzar una mica més el club.
INSTAL·LACIONS
És una de les altres passes a millorar. L’Estadi fa dos anys que es va inaugurar i per diferents motius encara no està acabat. Amb grades supletòries als gols i els voltants sense acabar de fer, fa la sensació d’anar a jugar a un estadi en ruïnes. Entenc que es necessita una inversió econòmica elevada i que Ingo ja ha invertit més del que imaginava en un principi, però si vols estar en el futbol professional, no pots tenir un estadi amb aquesta imatge.
De la mateixa forma que es necessita unes instal·lacions d’entrenament adequades. A la LFP no es permet entrenar en el camp de futbol on jugaràs els partits, llavors a on entrenaria el primer equip? És molt necessari tenir un espai d’entrenament… i ja no estic demanant una ciutat esportiva un somni que ens van vendre i que va acabar en fum, sinó un camp d’entrenament d’herba natural pel primer equip. La pregunta és: té el club un espai reservat per això?
Cabines de premsa, pàrquing, accessos a l’estadi… un llarg etcètera de coses que un estiu no podrien estar a punt.
PRESSUPOST
I aquest és un dels altres problemes que pateix el nostre club. Aquesta temporada l’Atlètic Balears és el duo dècim equip amb major pressupost de la Primera RFEF. Una dada que xoca molt veient la rellevància i qualitat dels jugadors de la primera plantilla. Sabeu quin és el problema? Que clubs com l’Albacete, Deportivo, Racing de Santander o Castelló tenen un major pressupost però una inversió en la primera plantilla semblant.
Això denota que la propietat utilitza gran part del pressupost a la confecció de la primera plantilla, deixant mínims per altres seccions importants pel bon funcionament del club. Per posar un exemple, s’ha reduït moltíssim la inversió en els serveis mèdics del club i de fisioteràpia. La conseqüència directa és el gran nombre de lesions que hem patit, i que els jugadors acabin sortint de l’illa per la seva recuperació.
Segurament una bona plantilla et pot donar en un moment determinat un ascens, com ha pogut passar altres vegades on hem quedat a les portes. En canvi, una estructura sòlida de club amb un projecte esportiu a llarg termini et donarà estabilitat i fortalesa. Tal vegada aquí és on hi ha el gran problema del club, que l’ascens s’ha tornat una obsessió tan gran que s’està perdent l’essència real del que necessita seguir creixent.
SOCIAL
Aquí tal vegada sigui on més està perdent el club. Un club que s’allunya de les seves arrels, ignorant la seva història. Que moltes vegades evita la comunicació en la llengua pròpia i que ignora part de les demandes de l’afició, això al final genera conflicte. I si aquest conflicte és aprofitat per una sèrie de persones que cerquen el seu propi benefici i que constantment no fan més que atacar al club, amb mitges veritats o mentides senceres per tal de moure la massa social descontenta… i si a damunt els resultats no són els esperats, ja tens el còctel perfecte perquè es produeixi la fractura social dins el nostre club.
Crec que és un error per tota la gent que estimem al nostre Atlètic Balears que es generi aquest cisma que possiblement no tindrà solució. Totes les parts tenen raó, menys aquelles que cerquen generar conflicte i són les que realment provoquen la fractura social.
Des d’aquest petit racó demanaria a l’afició de l’Atlètic Balears que sigui crítica amb la informació que rep i que valori en el seu conjunt tota la informació per començar a conèixer els interessos ocults d’alguns. També demanaria a la direcció del club més transparència i un espai d’escoltar al soci. Quan les coses es fan pel bé del club i des de la concòrdia l’escolta per part de la propietat és activa, quan es pretén fer un pols constant la resposta és nul·la.
L’altre problema ha estat que l’aficionat balearico no ha vinculat amb la primera plantilla. A part del somni de la Copa del Rei, durant la resta de temporada tant a l’afició com a l’equip se l’ha notat distant. I jo crec que això és fruit de la pèrdua d’identitat del nostre equip. L’Atlètic Balears sempre ha estat un equip de lluita, d’intensitat, d’empenta amb una sèrie de jugadors de qualitat que donaven el plus competitiu.
Enguany la confecció ha estat dirigida en un altre sentit, jugadors de qualitat, estrelles de la categoria, ha faltat intensitat i lideratge positiu al terreny de joc. L’afició no estava acostumada a aquest tipus de plantilla amb la qual no se sent identificada.
PARCEL·LA ESPORTIVA
En la meva opinió la direcció esportiva ha comès dos errors durant la temporada. El primer de tots va ser no ser contundent donant suport a Xavi Calm davant la plantilla, l’afició i els mitjans de comunicació quan es començava a filtrar que estava a la corda fluixa. En aquell moment a on no es prenia una decisió i s’esperava, vàrem perdre punts importants que ens haguessin ajudat a estar tal vegada més amunt. Si qualque cosa es pot aprendre del nostre veïnat de l’altra illa, és la forma en què pren les decisions.
L’altra és el fixatge d’Eloy Jiménez, un entrenador que no havia demostrat res i que simplement es firmava pel seu caràcter. Va ser un fixatge errat que ens ha costat el play-off. A mi personalment, mai em va agradar, només la seva il·lusió i la seva capacitat de transmetre que creia en el projecte em va convèncer durant un parell de partits. Se l’hauria d’haver tallat el cap abans.
Però no són els únics problemes. A pesar d'ajuntar grans jugadors, no hem tingut sensació d’equip a part de moments puntuals. Hi ha jugadors que han rendit per sota de les seves prestacions i han faltat jugadors claus en determinades posicions. Al mercat d’hivern el president enlluernat pel bon rendiment de l’equip a la Copa del Rei, ca decidir no reforçar a l’equip amb jugadors claus que venguessin a sumar titularitats. Només el fixatge de Pastrana va suposar una millora, únic fixatge precopa, tots els altres jugadors només varen servir per sumar efectius.
I què necessitava l’equip? A parer meu a l’equip li ha faltat un central titular, que disputés minuts a Carlos Delgado i Iñaki Olaortua. Josep Jaume, a pesar de les condicions tècniques, no ha demostrat poder ser titular en l’equip i no ha estat capaç de sumar més de tres partits consecutius sense problemes físics.
Un migcampista organitzador amb bona sortida de pilota. Aquesta ha estat un altre de les mancances de l’equip. Un jugador capaç de dur el ritme del partit, com ho foren en el seu moment Cañas o Jordan Holsgrove. El mig del camp de l’Atlètic Balears ha estat un autèntic desastre en moments determinants.
Jugadors amb velocitat, tal vegada el perfil de davanters que tenia l’equip faltava un jugador amb una punta de velocitat que generés perill a l’espai. Dioni genera perill amb la pilota al peu, Manel ha estat espectacular amb el nivell de feina i lluita, i s’ha guanyat la titularitat davant un Vinicius Tanque que ha estat la gran decepció de la temporada. Molt fora del nivell de forma i molt poc implicat.
I ara què?
Doncs imagino que poca cosa. Crec que Ingo apostarà per un projecte continuista, i amb les darreres informacions que assenyalen que l’entrenador serà Jordi Roger ve a confirmar que les intencions de la propietat es seguir confiant en el projecte iniciat la temporada passada.
Personalment, no és una idea que em desagradi i de fet entenc perfectament al president. Ningú millor que Jordi Roger coneix la plantilla, el club i la idiosincràsia d'aquest. Està totalment integrat i és del gust de la propietat.
Sí que és cert que no aporta il·lusió a una afició que s’ha dut un cop fort per no jugar el play-off i que té entre cella i cella a un Jordi Roger que quan va estar segur a la banqueta l’equip no va funcionar. Així i tot, cal recordar per ser just que el mig del camp d’aquell equip hi havia un tal Alex Barrera, Kako i Alfonso. Que Canario encara no estava recuperat i que Cañas i Cordero arribaren més tard.
Crec que l’objectiu que s’ha de marcar el club ha de ser tornar a fer play-off i consolidar-se dins la categoria de Primera RFEF a mesura que segueix creixent a tots els nivells.
També demanaria a l’afició més confiança i unió, però sobretot respecte. Crec que no beneficia en res faltar el respecte als jugadors o a la propietat. No es tracta d’acceptar qualsevol cosa, inclús no criticar quan quelcom no ens sembli bé. Es tracta d’intentar arribar a ells de forma constructiva i intentar canviar les coses pel bé del nostre club. Tots coneixem la idiosincràsia de la propietat, i tal vegada sigui aquest un dels problemes. Però si no venen no ho canviarem i si volem que se’ns escolti ho hem de fer per ajudar.
Al final el benefici del nostre club serà el benefici de tots els balearicos, encara que alguns els hi pesi que les coses surtin bé i que inclús quan surten bé, treguin qualsevol mitja veritat per seguir ficant merda.
No ha estat un bon any, però ja em començo a il·lusionar per la temporada vinent.