Diumenge 15 de maig del 2022. Minut 92. Gol. L'equip torna a la vida en el darrer alè. El Mallorca ressorgeix de les tenebres quan el foc i el caliu ja havia calcinat les esperances de l'afició i la categoria s'escapava davant dels nostres ulls amb cares de desesperació i incredulitat.
Així, l'analogia amb l'au Fènix és inevitable. Segons la tradició cristiana, sota l'arbre del Bé i el Mal, en un roser, va néixer un ocell de plomes precioses i bell cant. Però una espurna va caure sobre el niu i l'animal va quedar calcinat sota l'incendi. D'aquelles flames, però, va sorgir una nova au, el Fènix. Després d'això, cada cent anys, el pardal ompl el seu niu d'encens i plantes aromàtiques i, just després de xiular un cant meravellós es pren foc a si mateix fins a extingir-se. Fins a renéixer. Per sempre més.
Així doncs, aquest esser mitològic simbolitza l'essència de la resistència i la resiliència, la capacitat de lluita i de sortir enfortit després de travessar situacions dificultoses i traumàtiques. En definitiva, trobar la manera de veure la llum del nou dia. Això és el que cercarà el nostre equip a Pamplona en el darrer dels capítols d'aquesta tortuosa història que ja es consumeix. Tenim a tocar el que semblava impossible i per aconseguir-ho hem de pensar únicament amb assolir una fita: guanyar el partit per arribar a l'èxtasi.
La bèstia alada té en les seves llàgrimes un poder curatiu meravellós. Si aquestes gotes màgiques de l'au tenen correspondència amb els plors emocionats dels barralets quan va finalitzar el partit contra el Rayo podríem tenir el beuratge prodigiós que hauria de convertir als nostres jugadors en invencibles a l'estil de l'elixir que Panoràmix donava als gals. L'explosió de felicitat quan va acabar la jornada va ser comparable a la de les millors nits viscudes a l'estadi. Aquestes emocions només s'entenen quan el Mallorca és un sentiment i cadascun de nosaltres el viu i l'estima com a propi. El gol d'Abdon, un altre ser mitològic, ens va fer reviure un ascens anticipat que s'ha de confirmar al Sadar.
Però poc dura l'alegria a la casa del mallorquinista. No sé vosaltres, encara que ho puc imaginar, però des del passat dilluns la tensió, nervis, temors, incertesa i una infinitat de sentiments i sensacions fluctuen pel meu cap i fan patir el meu cor. Només desig que això acabi per poder sortir d'aquesta presó de pensaments. La il·lusió de què pot acabar bé davant de l'horror que així no sigui. Hem d'estar preparats pels dos escenaris malgrat que un d'ells pot suposar una experiència traumàtica...
Però ara, a poques hores del judici final, tot el mallorquinisme, i especialment els jugadors, hem de mantenir la serenor, agafar forces, recuperar l'alè, i mantenir les ganes d'arribar a l'èxit. Només fa uns 10 dies estàvem sentenciats. No obstant, les nostres cendres no se'ls ha emportat el vent i, amb sort, hem pogut sortir del foc. Com el Fènix, però, diumenge l'equip ha de demostrar el que es juga. Hem de sortir amb més força, hem de ser més grans, més intel·ligents, més ambiciosos. Ser més, creure'ns més. D'aquesta manera podrem sortir de Navarra amb la cara alta, els 3 punts i les ales ben obertes.
Finalment, acompanyant a l'equip, estaran a Pamplona uns 500 mallorquinistes que desafien els horaris i les pors. Des d'aquí donar-los les gràcies pel sacrifici, la valentia i el coratge que demostren perquè no és fàcil viatjar quan tens molt a perdre i un disgust a guanyar. Tant de bo hi hagi sort i tenguin la recompensa que tots mereixem.
I és que llegint la Bíblia trobem una referència a l'animal mitològic: «Moriré al meu niu, multiplicaré els meus dies com a Au Fènix». Això és exactament el que va passar contra el Granada. Morírem a la nostra casa però multiplicàrem els nostres dies a primera divisió. Que així sigui! Que reneixi el Fènix! Que es salvi el Mallorca!
Amb el cor encongit: Cap amunt, sempre amunt, el Mallorca guanyarà!
