Gols:
0-1: minut 3, Pereira.
1-1: minut 11, Seba Fernández.
2-1: minut 55, Toulalan.
3-1: minut 69, Rondón.
Àrbitre: Ayza Gámez (Comitè valencià). Amonestà els locals Recio en el minut 38 i Weligton en el 86; i els visitants Chico en el 75 i Alfaro en el 82.
Incidències: partit corresponent a la 23a jornada del campionat de Lliga disputat a l'estadi de La Rosaleda. Abans de l'inici del matx es va guardar un minut de silenci per la mort del conseller del Màlaga José Carlos Pérez.

El Reial Mallorca va perdre a Màlaga (3-1) en un duel farcit d'errades i badades en defensa del conjunt de Joaquín Caparrós.
El futbol no és, a Déu gràcies, una ciència exacta, però els bons equips acostumen a guanyar. Ahir, el de Manuel Pellegrini demostrà què és superior, que la inversió -quasi 50 milions d'euros- atorga qualitat. Però, a més a més, el conjunt andalús va saber aprofitar els avantatges que li oferí un Mallorca amb una defensa inèdita. Ahir, així mateix, un grapat de futbolistes vermells exhibiren una perillosa falta de forma. I, col·lectivament, l'onze evidencià nombroses mancances de coordinació, d'entesa...
Caparrós, d'entrada, alineà l'onze previst, sense sorpreses. Hagué de formar un onze de circumstàncies, ja que no pogué disposar de Cendrós, lesionat; ni de Pep Lluís Martí, ni de Ramis, ni de Víctor. Així, Aouate ocupà la porteria. En defensa, apostà per Martí Crespí i Cáceres com a laterals, amb Chico i Nunes com a centrals. Deixà a la banqueta, idò, Zuiverloon, i optà per situar un central -el pobler Martí Crespí- com a lateral dret. El tècnic d'Utrera, que setmanes enrere situava Joao Víctor a l'eix de la defensa i relegava el pobler, humiliava ahir el lateral holandès en una decisió tan incomprensible com equivocada. En el centre del camp, recuperà Tissone i Pina per al doble pivot amb els ja habituals Pereira i Castro a dreta i esquerra. I en atac, el jove Álvaro i Hemed com a referència.
Ben aviat quedà clar que el Mallorca renunciava a la pilota i apostava pel contracop. Però els homes de Caparrós semblaren iniciar el duel entabanats, i Cazorla i Rondón gaudiren de dues clares oportunitats quan molts espectadors encara cercaven la seva localitat.
Però el futbol és imprevisible i Castro tirà una falta amb horitzontal perquè Pereira, des de fora de l'àrea, engaltàs un fort xut col·locat que Caballero no va poder aturar. El Mallorca tenia avantatge en el marcador, però quedava encara tot un món. El conjunt de Caparrós no podia tancar-se al darrere i havia d'intentar conservar l'esfèric, moure la pilota i cercar el contracop.
El conjunt de Pellegrini, lluny d'enfonsar-se, continuà cercant la porteria d'Aouate. Toulalan i Recio superaven Tissone i Pina, i el domini del Màlaga era aleshores clar. Cazorla i Isco creaven dificultats i el Mallorca patia de valent. L'esfèric era dels andalusos, que s'aproximaven amb perill a la porteria.

Aouate rebutjà en curt un xut de Rondón, i Seba, atent, empatà el partit quan només se n'havien disputat deu minuts. Els homes de Caparrós vessaven mediocritat, però amb el pas dels minuts s'anaren diluint sobre el terreny de joc i el partit, sempre amb iniciativa del Màlaga, s'igualà. El conjunt vermell, fins i tot, s'aproximà amb cert perill a les rodalies de Caballero, sempre al contracop.
La segona part s'inicià sense canvis als onzes, però amb un Mallorca que, tot i que sempre amb joc directe, estava més ben posat sobre el terreny de joc. Just començar, Hemed, tot sol, no encertà a aprofitar una bona passada de Pereira. Quina pena!
Però quan millor jugaven els vermells, Aouate optà per rebutjar una pilota amb els punys, Toulalan xutà des de fora de l'àrea i l'esfèric, després de tocar Chico, es ficà dins la porteria illenca.
El Màlaga havia aconseguit remuntar i el Mallorca començà a desfer-se dins la més absoluta mediocritat.
Caparrós hi cercà solucions i Ogunjimi i N'Sue supliren Álvaro i Pereira, però res no canvià. El Mallorca estava desorientat, contra les cordes davant un Màlaga que, ara sí, jugava a plaer.
Rondón fou l'encarregat de deixer el duel sentenciat, després d'una bona jugada amb diferents badades dels mallorquins.
Alfaro, quan faltava poc més d'un quart d'hora per a la conclusió, suplí Cáceres. Aleshores el Mallorca passà a jugar amb tres defenses, malgrat que no serví per baratar res. El Mallorca, fins i tot, havia perdut la il·lusió.