Sense punteria. Només hi va faltar la diana. El Reial Mallorca empatà sense gols (0-0) a Son Moix davant el Sevilla un duel que va fer mèrits per guanyar en la segona part.  El conjunt de Joaquín Caparrós, d'inici, fou superat pel Sevilla amb claredat, però reaccionà en la represa. Dominà i disposà de moltes i clares oportunitats, que no aconseguí traduir en gol. Les errades en la rematada final, la mala sort i la supèrbia actuació del porter andalús Javi Varas impossibilitaren la victòria. Així, el domini i el millor joc del conjunt vermell quedà sense la justa recompensa del gol.

El Reial Mallorca totalitza així tres punts dels darrers quinze i Caparrós suma ara dues derrotes i tres empats. La trajectòria no és gens bona, tot i que el joc de l'equip en la represa fa pensar en el substancial marge de millora que té l'equip. En tot cas, la falta de gol és ben preocupant, ja que el conjunt només ha aconseguit superar la porteria rival en vuit ocasions i quatre gols han estat marcats per Hemed de penal.

Joaquín Caparrós continua a la recerca del milor onze. Ahir, apostà, una vegada més, per un equip novedós.  Aouate, clar, és indiscutible a la porteria. En defensa, repetiren Cendrós i Bigas als laterals amb Chico i Ivan Ramis com a centrals. En el centre del camp, Pina i Tissone foren els encarregats d'organitzar i distribuir el joc de l'equip amb N'Sue i Castro a les bandes. Hemed retornà a l'avantguarda amb l'exsevillista Alfaro just per darrere.

El Sevilla, per part seva, arribà a Palma sense pólvora, ja que Negredo i Kanouté quedaren a la capital andalusa.
D'inici, el Sevilla fou millor, clarament superior a un Mallorca que semblava entabanat, mig endormiscat. L'equip de Marcelino García Toral acaparava la pilota, dominava i exercia un control total del matx. Els futbolistes de Caparrós corrien darrere la pilota i, quan aconseguien l'esfèric, el perdien ben aviat.

Així i tot, la primera oportunitat clara de gol fou per al Mallorca, però Hemed, sol, envià la pilota fora. L'ocasió fou un miratge, atès que ben aviat es reinicià el domini andalús. Sota un diluvi, i superada ja la primera mitja hora de joc, l'onze vermell s'espolsà el domini dels sevillistes i N'Sue, en dues oportunitats, va estar ben a prop de marcar.

Des del xiulet que donà inici a la segona meitat, quedà clar que el Mallorca era ja un conjunt diferent. Ara, la pilota era per als homes de Caparrós, que s'aproximaven a les rodalies de l'àrea rival amb facilitat. El Sevilla era una caricatura d'equip, i Tissone i Pina s'imposaven amb claretat a Rakitic i Medel.

Marcelino García intentà donar més consistència i frescor al centre del camp i Campaña entrà per Rakitic. El Mallorca era ja molt millor i feia mèrits per inaugurar el marcador. El Sevilla es mostrava feble en defensa i Javi Varas combinava grans actuacions amb errades de consideració que els atacants no encertaven a aprofitar. Bigas, amb dificultats per aturar Navas moltes vegades, ja s'atrevia a incorporar-se a l'atac i ho feia amb perill. Alfaro, en dues ocasions, i N'Sue no encertaren a marcar i el porter sevillista no tardà a convertir-se en el futbolista més destacat.

Faltava un quart d'hora per al final quan Tejera entrà per Castro, lesionat. Caparrós cercava imaginació, la darrera passada màgica que conduís al gol, però no arribà. Poc després, canvià d'artiller i Víctor suplí l'israelià Hemed, quasi inèdit des que fallà una diana clara a l'inici de l'enfrontament.  El Sevilla, amb l'entrada de Fazio a un quart d'hora per al final, mostrà una tímida reacció, però tampoc no traduí en gols les ocasions.

Caparrós aprofità tots els canvis i en el tram final donà entrada al jove Álvaro, que havia estat titular al Camp Nou, en substitució d'Alfaro. L'empat, aleshores, era una sentència definitiva. El Mallorca havia disposat de moltes i clares oportunitats, però sense punteria és del tot impossible guanyar.