Al RCD Mallorca li va tocar jugar el dia de la jornada de reflexió. Reflexionem. El mes d'agost de l'any passat molts varen ser els que opinaven que la Segona Divisió estava més que assegurada. Si recordam la història recent del mallorquinisme, veurem que és probable que sigui la més esperpèntica de totes les imaginables. Un club que anava fatal, la gran xiulada al president Grande, l'anglès fantasma que volia comprar el club i es passejava ben sopa pels carrers de Magaluf, l'àrab que volia comprar el club, l'alemany que volia comprar el club, els espanyols que sembaven que havien comprat el club, Alemany que feia negocis, Manzano que insultava l'afició i la intel·ligència dels mallorquins... Més?
Al RCD Mallorca li va tocar jugar el dia abans de Santa Rita. Santa Rita, patrona dels impossibles. I és que amb tota aquesta càrrega era ben difícil que no haguéssim de recórrer a Santa Rita!
I entre la jornada de reflexió, Santa Rita i el cap de setmana en què els mallorquins triaven el nostre futur se celebrava un Mallorca-Atletic de Madrid d'infart.
El Mallorca s'hi jugava la permanència i els mallorquins, la nostra supervivència. I no exager. Avui Mallorca tria, una vegada més, entre la nostra supervivència com a poble i la desfiguració de la Mallorca que coneixem. Probablement bastaria no fer res, no actuar, per contribuir a la desaparició, per avançar cap a la despersonalització, però n'hi ha alguns plenament decidits a actuar per accelerar el procés. Hi ha partits i persones que, des de fa anys, malden per aniquilar el que ells diuen vella Mallorca, enfront d'una nova Mallorca on, bàsicament, es parli castellà, perdem les nostres diferències amb la Península, estiguem a les ordres de Madrid, etc.
Avui Mallorca tria entre les persones i els doblers, entre la corrupció i l'honestedat, entre pensar diferent i pensar com tothom, entre el conformisme i la il·lusió per canviar les coses...
Potser els paral·lelismes entre el RCD Mallorca i Mallorca són molts: haver de salvar-se en el darrer minut, la manca d'autoestima, la manca de projecte social comú...
Ahir Son Moix era ple d'aficionats que compartien la ràdio amb el seguiment en directe del partit. Tan important era el resultat de Son Moix com el de la resta d'estadis on es jugaven la permanència a la Primera Divisió B, subcategoria que propòs per distingir la Primera Divisió del Barça i Reial Madrid i la de la resta. L'afició va complir: més d'un milenar de persones esperaven l'equip, l'estadi es va omplir.
El Mallorca només depenia d'ell i el 3-4 el va fer dependre del Depor durant tot el partit. Quin desastre i quin patiment!!!!! Sort que els gallecs no varen estar encertats i varen permetre que el Mallorca fos un any més equip de Primera Divisió. Fins l'any que ve!!!!!!
