El Reial Madrid sobreviu a un bon Mallorca (1-0). Un solitari gol de Karim Benzema serví perquè el conjunt de José Mourinho sumàs tres punts més i continua a quatre punts del Barça. Michael Laudrup va fer un plantejament valent, el Mallorca cercà el triomf i disposà d'oportunitats clares per inaugurar el marcador. Fou un equip decidit, sempre ordenat, disciplinat, feiner i ben perillós al contracop. Una vegada més es va complir la dita que assenyava que "qui perdona ho arriba a pagar". De fet, disposà de moltes i clares ocasions, però la fortuna i Casillas evitaren el gol. N'Sue envià la pilota al pal en la primera aproximació amb perill del partit i Webó, ja en el temps afegit de la represa, hauria empatat si Casillas no s'hagués lluït. El Mallorca complí, va fer un bon partit, però no fou suficient per sumar.

Plantar cara al Madrid en el Santiago Bernabéu sempre té mèrit, però fer-ho amb un equip farcit de baixes... Laudrup no pogué disposar ahir de quatre titulars habituals (Pau Cendrós, Pep Lluís Martí, De Guzmán i Víctor), però no es va notar. Així, Aouate ocupà la porteria amb Ratinho i Kevin a les bandes i Nunes i Ramis com a centrals. El doble pivot fou ahir del tot inèdit, ja que foren Tejera i Joao Victor els encarregats d'organtizar i distribuir el joc dels vermells. A les bandes, N'Sue i Pereira ocuparen dreta i esquerra amb l'uruguaià Gonzalo Castro just per darrere el camerunès Webó.

José Mourinho, per la seva part, estava també obligat a introduir canvis. El portuguès optà, emperò, per oferir descans a algun dels imprescindibles, i hagué de rectificar al descans. Així, Iker Casillas ocupà la porteria. En defensa, Arbeloa i Marcelo es col·locaren a les bandes amb Ramis i Carvalho com a centrals. El doble pivot fou ahir del tot inèdit, tota vegada que a la baixa de Khedira s'hi afegí el descans que el tècnic oferí a Xabi Alonso. Així, Gago i Granero foren els encarregats de manejar ahir l'equip. Cristiano Ronaldo, Kaka, que relegava Özil a la banqueta, i Di Maria se situaren rere Benzema, que recuperà la titularitat per passar el penúltim examen.

D'inici, el Mallorca semblava que cedís la pilota al Madrid, que des de l'arribada de Mourinho juga més còmode al contracop, quan el rival optà per intentar manejar el partit. Castro no arribà a una bona passada interior de Webó i N'Sue envià la pilota al pal, després d'un espectacular canvi de joc de Pereyra. Quina llàstima!
El Mallorca estava ben posicionat davant un Madrid que tenia seriosos problemes. El conjunt blanc no aconseguia crear oportunitats i es diluïa dins la mediocritat dels seus creadors -ahir, Granero i Gago.
Així i tot, la qualitat dels blanc podia decidir el duel en qualsevol moment. Sergio Ramos pegà un cop de colze a Webó, però Iturralde González no expulsà el defensor andalús. El Mallorca tenia controlat a un Madrid gris quan arriba el descans.

Mourinho rectificà a la represa i donà entrada Özil i Xabi Alonso; i el Madrid agafà oxigen. El centre del camp dels blancs començà a funcionar, a crear, i ben aviat Di Maria es convertí en un malson. El conjunt blanc intensificà el seu domini, les seves aproximacions es convertiren en reiteratives i el discutit Benzema, amb un xut sec i ras, superà Aouate i inaugurà el marcador (0-1). El tècnic portuguès no tardà en reaccionar i donà entrada a Lass en substitució d'un fluix Granero. Es tractava, en definitiva, de donar més consistència al centre del camp per assegurar el triomf. El Madrid dominava, però el Mallorca no renunciava al miracle. I el conjunt vermell disposà encara d'una claríssima oportunitat per empatar. Webó, ja en el temps de perllongació, obligà Casillas a lluir-se en una clamorosa ocasió. El Mallorca havia plantat cara, però el gol de Benzema i la falta d'efectivitat foren determinants. Fou, en tot cas, una derrota amb honor.