El triomf de la perseverança. El Reial Mallorca derrotà el Llevant (2-1) en un duel vibrant. El conjunt vermell es mostrà extremadament irregular, intermitent davant l'onze valencià, que s'avançà en el marcador a la primera meitat. A la represa, Laudrup reaccionà, introduí Webó, reorganitzà l'equip i el Mallorca capgirà el resultat. Sumà així tres punts vitals que situen l'equip de Laudrup a la zona alta de la classificació i donen tranquil·litat a l'equip per afrontar les properes i decisives jornades. El Reial Mallorca havia fet un partidàs dissabte passat a Mestalla davant el València, però Michael Laudrup insistí, una setmana més, a fer jugar a Son Moix Pep Lluís Martí i De Guzmán. Així, Joao Víctor iniciava el duel a la banqueta. I en atac, tot i el bon partit de Webó, el danès apostà per Cavenaghi i Víctor, habituals a Palma.

Sortir al terreny de joc concentrat i amb les idees clares, sense dubtes, és fonamental. Ahir, el conjunt de Laudrup començà el partit decidit a obrir el marcador tan aviat com fos possible. De fet, quan encara no s'havia complert el primer minut de joc, De Guzmán disposà de la primera oportunitat. El Mallorca era millor davant un Llevant entabanat, que corria rere la pilota i, quan la recuperava, la tornava a perdre amb gran rapidesa. Martí i De Guzmán superaven amb claredat els seus oponents i el domini dels vermells era absolut. Cavenaghi encara disposà de dues bones oportunitats abans que es complís el primer quart d'hora, però no va estar gens encertat.
L'equip de Luis García, amb el pas dels minuts, es va estirar. El Llevant no tardà a aproximar-se a les rodalies d'Aouate. I ho va fer amb perill. Una centrada de Juanlu, una rematada de Rafa Jordà i Stuani marca amb un certer cop de cap.

El Mallorca passà per uns moments de desconcert, perdé el control de la pilota, però ben aviat en recuperà la possessió. Pereyra i N'Sue ja havien canviat de banda davant un Llevant que tenia massa problemes en defensa. Pereyra no encertà a boca de canó i N'Sue no encertà a rematar a l'interior de l'àrea. La superioritat del conjunt de Laudrup era una altra vegada absolut. Pereyra cercava el xut llunyà, però la pilota sortia desviada una vegada i una altra. D'aquesta manera, amb domini absolut del Mallorca, s'arribà al descans. Res no canvià a la represa. El conjunt de Laudrup continuà dominant, creava esporàdiques oportunitats, però l'empat no arribava.

Laudrup cercà solucions i féu entrar Webó -un dels futbolistes més en forma de l'equip- en substitució de Cavenaghi. Res no canvià. El conjunt granota es defensava amb ordre, però mostrava grans llacunes. Però el Mallorca havia d'anar viu, ja que els homes de Luis García no renunciaven al contracop. Una centrada de De Guzmán fou aprofitada per N'Sue, que cedí la pilota amb el cap a Pereyra. El migcampista francès no fallà i superà Reina per empatar el matx. El duel quedà aleshores ben obert. El Mallorca continuà cercant el gol, però el Llevant no donava per bo el punt i mostrava perillositat.

Una nova assistència de De Guzmán, magistral, fou desaprofitada per Víctor amb el cap, just abans que l'algaidí abandonàs el terreny de joc substituït per Joao Víctor. Laudrup reorganitzà l'onze, deixà Webó com a home més avançat. Es tractava de guanyar consistència i de fer bona un pic més la dita que assenyala que no per acumular davanters es crea més perill. El danès introduí encara un altre canvi quan Pau Cendrós reemplaçà un nerviós Ratinho, que havia estat amonestat poc abans. Qualsevol resultat era possible, però el Mallorca era millor. Atacava més, però el Llevant no renunciava, ni molt manco, al contracop. Però a sis minuts del final, Webó reivindicà una titularitat que s'ha guanyat més que sobradament amb un golàs a la sortida d'un córner botat per De Guzmán. El Mallorca havia remuntat i sumat un triomf extraordinari.