algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

“Manzano fa miracles”

Johan Cruyff lamenta la falta de professionalitat que hi ha entre els dirigents del futbol espanyol

És una de les principals icones del futbol modern, encara que la seva visió de l'esport estrella no admet gaires complicacions. Johan Cruyff (Amsterdam, 1947) descansa aquests dies a Mallorca i, mentre millora el seu handicap en el camp de golf de Pula, continua donant lliçons. L'exentrenador ha oblidat la pilota per perfeccionar la seva tècnica golfista, però no perd de vista l'actualitat. Gaudeix amb el seu Barcelona, es declara admirador de Gregorio Manzano i assegura que l'únic problema del futbol són els dirigents. És el Prim, en estat pur.

 

No teniu encara ganes de tornar a seure en una banqueta?
La veritat és que no. Si volgués tornar a entrenar algun equip, ja ho hauria fet.

 

 

Però continuau rebent ofertes per fer-ho?
Sí, sempre hi ha alguna cosa, però no en faig cas. Sempre he estat en els equips que m'han agradat i mai no ho he vist com un treball. Sempre he estat i seré un aficionat. No és que ara no treballi, és que no he treballat mai.

 

 

Com veis el futbol des de la barrera?
Si veig el Barcelona, en gaudesc. Fa gust mirar-lo. La seva manera de jugar, la seva alegria... Tothom hi està encantat i en tenen motius de sobres.

 

 

Es diu que el Barcelona de Guardiola és l'herència del treball que féreu vós en el club.
Per mi, és un elogi i m'agrada que em relacionin amb aquests èxits. En els sis darrers anys, entre Rijkaard i Guardiola ho han fet francament bé.

 

 

Què us sembla Guardiola en la seva faceta de tècnic?
N'hi ha prou de veure el que ha fet. Sap manejar perfectament un vestidor perquè ha estat molt de temps dins d'un. En la seva etapa com a jugador ja dominava molt bé la part tècnica. Enviava i organitzava la gent al seu voltant, per la qual cosa no em sorprèn gens el que està fent ara. Tenia vista, posició i capacitat de comandament. Igual que ara.

 

 

El Barcelona actual és millor que el vostre Dream Team?
És diferent. Els aficionats d'aquella època n'estaven encantats i els al·lots d'ara al·lucinen amb l'actual. Allò que més m'agradava a mi era veure com es divertien els joves i com s'identificaven amb el club. Fora d'això, no m'agrada comparar.

 

 

Com veis la Lliga? Creis que és negatiu que hi hagi tanta diferència entre el Barcelona, el Madrid i la resta?
És normal, sempre serà així. Si et fixes en la lliga anglesa, també hi ha quatre o cinc clubs a molta distància de la resta perquè el que mana en el futbol són els doblers. Cal tornar a jugar amb cinc jugadors nacionals i un màxim de sis d'estrangers perquè les coses s'equilibrin. Hi ha molts clubs que tenen un munt de forans en les plantilles i molts ni tan sols juguen. Aquest distanciament del qual es parlava serà cada vegada major perquè aquests clubs compren tants jugadors de fora que acaben perjudicant els països dels quals procedeixen. Bèlgica i Escòcia en són el millor exemple i el pròxim serà Holanda. La culpa, al cap i a la fi, és dels polítics, que es fiquen on no els criden i ho espatllen tot.

 

 

Creis llavors que l'única solució és canviar el reglament per apostar per gent de la casa?
Ho he dit moltes vegades: si els polítics no actuen, ho han de fer els clubs. Hi ha tanta mala gestió dels presidents i tants egos que l'assumpte fa mala pinta. És com la política, que resulta vergonyosa. Es limiten a atacar-se uns als altres en lloc d'afrontar la crisi de manera conjunta, ja que és un problema que afecta milions de persones.

 

 

Coneixeu alguna cosa del Mallorca d'aquesta temporada?
És clar. Ha fet alguns canvis, però ha començat molt bé i guanyant més partits que altres temporades a aquestes altures, encara que m'han sorprès algunes derrotes. Ha arrencat molt bé i en aquest sentit ho està fent bé. El que passa moltes vegades és que el problema del Mallorca no és precisament en el camp. És un exemple més de la mala gestió que hi ha en el futbol espanyol i, si s'arregla, pot tenir una base important.

 

 

I Gregorio Manzano?
Fa molt de temps que el conec i cada any, malgrat les dificultats, fa un treball molt digne. El problema és que en el vestidor les coses van bé, però, si mires cap a dalt, cada any hi ha entrebancs. Manzano fa miracles. El dia que al Mallorca hi hagi algú que pensi es podran fer coses boníssimes. És qüestió d'organització. Res més.

 

 

Pel que es veu, estau al corrent dels problemes institucionals del club.
Digues dos equips que no en tinguin, només dos. No n'hi ha. Molta gent creu que és fàcil dur un club esportiu, quan realment és allò més complicat. Hi ha premsa, opinions, emocions... La majoria són homes de negocis i això no hi té res a veure. Creuen que saben i no és així, encara que diguin tot el contrari.

 

Els dirigents són llavors el problema més important del futbol?
Són l'autèntic problema i fa molt de temps que ho dic. Els encarregats de dirigir el futbol han de ser bons esportistes, intel·ligents, amb coneixements i molta formació.

 

Què us sembla la selecció espanyola?
Juga bé, transmet il·lusió i té un equip molt ben conjuntat. Els seus futbolistes s'enfronten cada setmana entre ells, però quan es posen la mateixa camiseta defensen el grup en una sola direcció. Això no passa en la política, on es defensen a si mateixos quan hi ha milions de persones amb problemes. És una vergonya.

 

Quin és el jugador més especial que heu dirigit en la vostra carrera?
Uff... N'hi ha hagut molts. Laudrup, Romário, Guardiola... Jo gaudia molt entrenant-los. També hi era Nadal, amb el qual ho passava molt bé.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.