algo de nubes
  • Màx: 18.67°
  • Mín: 13.93°
18°

... i altres herbes

Lleialtat
Puc desmentir de manera clara i rotunda que, almanco de moment, el director esportiu Fernando Pons hagi decidit respondre a la falta de confiança que li ha demostrat el conseller delegat Martí Asensio presentant la dimissió. I no em puc creure de cap de les maneres que s'hagi vist el director esportiu encadenat a la seva cadira de Son Moix. És fals. De fet, em diuen que Pons acudí ahir a posar-se a disposició del president Tomeu Vidal. Pons, renovat per Grande fins al 2094 -perdó, és el 2014-, em diuen que no està gaire satisfet de les ràpides gestions efectuades per Martí Asensio per fitxar el portuguès Bruno China. Al contrari, a Pons, que ha perdut el control dels fitxatges i dels traspassos, li agradaria que el Mallorca tingués dificultats per fitxar.

Però us puc ben assegurar que Pons no és imprescindible i que el Mallorca subsistirà quan la propietat es decideixi a prescindir del tècnic que no fou capaç de salvar el filial del descens, malgrat tenir a les files Leo Franco, Àlvaro Novo, Martí, Luque, Diego Tristán... Ah, sembla que Manzano està tan disgustat com Pons per la seva pèrdua de poder. El tècnic té clar que Martí Asensio pot contractar tots els futbolistes que consideri oportuns, però també sap que la decisió que juguin o no és únicament seva. Per cert, un bon amic, còmodament instal·lat a Son Moix, m'assegura que ni Manzano ni Pons no tenen la mínima intenció de fer més cas del que sigui estrictament necessari del president Tomeu Vidal, ja que el seu paper és purament institucional. Personalment, crec que s'equivoquen.

Planificació
El Reial Mallorca s'ha caracteritzat durant moltes temporades per fitxar futbolistes més o manco econòmics, que després ha sabut rendibilitzar. Idò bé, el conseller Martí Asensio es demana a totes hores quins futbolistes tenia ullats aquesta temporada la direcció esportiva. De moment, no ha aconseguit aclarir-ho, malgrat que em diuen que ho continuarà intentant. Uff!

UCE
El president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, participà dimarts a la Universitat Catalana d'Estiu, que es du a terme a Prada de Conflent. Casals explicà que un dels seus reptes és "catalanitzar el futbol" i assegurà que "tots sabem que molts monitors i entrenadors es dirigeixen en castellà als jugadors...". El president de la Federació indicà que no és fàcil aconseguir que s'empri la terminologia futbolística en català. En aquest sentit, a les Illes Balears succeeix exactament el mateix; fins i tot en els equips que estan formats íntegrament per jugadors que coneixen perfectament la nostra llengua és habitual emprar algunes paraules en castellà. S'ha de treballar de valent per posar-hi remei. No serà fàcil.

Implicat
Tomeu Vidal, president institucional del Reial Mallorca, supòs que té clar que presidir un club de futbol hauria de comportar sempre un important grau de compromís social. Vull dir que Vidal té l'obligació de demostrar de manera clara i efectiva la seva aposta per valors més o manco universals, com haurien de ser la defensa de la llengua, el territori... El president del FC Barcelona, Joan Laporta, és un clar exemple de compromís social i dies enrere donà el seu suport a la manifestació preventiva impulsada per Òmnium Cultural contra la sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut.

Un clàssic
Javier Martí Asensio llueix habitualment una bossa de Louis Vuitton, tot un clàssic de la moda. Avui és fàcil trobar-ne magnífiques falsificacions en qualsevol mercat dels nostres pobles, però m'asseguren que la peça del conseller delegat del Mallorca és autèntica. Vull dir, de les que val un potosí. N'estic ben segur.

Cursach
Bartomeu Cursach, que fou màxim accionista del Reial Mallorca, no té gens d'interès a acceptar l'oferiment que li va fer el president Bartomeu Vidal per integrar-se en el consell assessor de la Societat Anònima Esportiva. Cursach, així les coses, té clar que just reapareixerà a l'escena mallorquinista com a gran salvador de l'entitat. Quan el descens o la desaparició del Mallorca semblin segurs, sortirà Cursach i salvarà l'entitat. De moment, continua a l'espera.

IB3 TV
IB3 Televisió té els drets de la Lliga de Campions durant tres temporades. Dimecres, el nostre canal autonòmic oferí el primer duel de la màxima competició continental amb el partit entre el Panathinaikos i l'Atlètic de Madrid amb el triomf dels madrilenys (2-3). Fou un gran èxit per al conjunt d'Abel Resino, que va fer una important passa endavant cap a la fase de grups, i també per al director general d'IB3, Antoni Martorell. La seva aposta per convertir IB3 en un canal de prestigi, capaç d'oferir productes de màxim nivell, és clara. Personalment, crec que és un encert. Dimecres, passaren per IB3 TV durant el partit un total de 169.000 persones i l'audiència aconseguida fou del 7,7 per cent. A Telemadrid, tot i que jugava l'Atlètic, just feren el 14,2 i a Astúries, per exemple, varen quedar en el 5,7.

Però IB3 TV aconseguí dimecres tot un rècord, ja que coincidiren per comentar el matx el mallorquí Llorenç Serra Ferrer i l'andalús instal·lat a Valladolid i amb residència temporal a Palma Gregorio Manzano. Ja sabeu que Serra Ferrer encapçalà durant l'estiu un grup d'empresaris d'aquesta terra que intentà adquirir el Reial Mallorca. Idò bé, tot i que tothom sap que Serra Ferrer hauria prescindit dels serveis de Manzano, ambdós tècnics coincidiren dimecres durant la retransmissió d'IB3.

Petro
El president de l'Atlètic Balears, Fernando Crespí, es va equivocar en impulsar que l'assemblea del club revocàs el nomenament de Jeroni Petro com a president d'honor. Quin ridícul! Em sembla, senzillament, de mal gust que des de l'actual directiva s'hagi volgut retirar una distinció a Petro que era, evidentment, únicament testimonial. Dit això, no és menys cert que Jeroni Petro fa massa estona que ha perdut tota la raó. Fa cadúfols. Sembla mentida que un home que anys enrere va fer tant en benefici de l'Atlètic Balears no vulgui ara, des de la presidència de la Pro campo, col·laborar amb l'equip. Un pare ha de fer tot allò que pugui per un fill, però mai no pot perdre el nord. Al final, el fill en serà el gran perjudicat i segur que no s'ho mereix.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jo mateix, fa mes de 14 anys
Quan llegeixo els articles den Verger és l'únic moment que me sent avergonyit de llegir i comprar aquest diari!!! Ets patètic tio! Com pots posar en un article seriós " Pons, renovat per Grande fins al 2094 -perdó, és el 2014-", com se poden posar bromes d'aquesta manera, a més sense gràcia! Verger, fes-te un favor i dimiteix com a periodista!
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente