algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
19°

No saber si riure o plorar

L’empat a tres aconseguit davant el Betis em va deixar momentàniament en un estat de xoc. És un resultat que admet tot tipus de valoracions. El Reial Mallorca va sumar un punt o en va deixar escapar dos? Cadascú respondrà aquesta pregunta en funció de com vegi la botella. Els més optimistes argumentaran que els homes de Manzano tingueren capacitat de reacció; que en un punt del partit en què la majoria d’equips haurien abaixat els braços, el Mallorca forçà la màquina per aconseguir un empat impossible; que ja són sis els partits consecutius en els quals no es coneix la derrota; que la zona de descens és un punt més lluny que la setmana passada; que Castro pot ser un autèntic fitxatge per afrontar el tram final de Lliga i mil coses més.

En canvi, els més pessimistes pensaran que el Reial Mallorca deixà escapar ahir una meravellosa oportunitat d’escalar llocs a la classificació i d’instal·lar-s’hi en la zona tranquil·la –si hagués guanyat, ara seria dotzè amb 30 punts, a només un del desè i a cinc del descens–; que l’equip tornà a evidenciar preocupants llacunes en defensa que es traduïren en gols en contra –i ja en van 43, la qual cosa significa que el Mallorca és el tercer equip més golejat de Primera–; que els tres punts que el separen de l’Osasuna són pocs, si tenim present el calendari que encara li queda, etcètera. Totes aquestes dades em vingueren al cap quan Delgado Ferreiro xiulà el final del partit i la conclusió a la qual he arribat, un cop superats els primers instants de sotsobra, és que la marxa del Mallorca d’aquesta temporada s’assembla de cada vegada més al misteriós cas del Doctor Jekyll i Mister Hyde. El veig capaç de fer el millor i el pitjor.

I som conscient que aquesta sensació me la transmet el seu entrenador, Gregorio Manzano –qui, per cert, divendres es transformà en Mister Hyde i es volgué carregar el missatger donant la culpa de tots els mals a la premsa–. No entenc com s’encaparrota a mantenir en l’onze inicial futbolistes en un mal moment de forma com Varela, David Navarro i Arango –crec que el seu golarro a l’Sporting fou un miratge, un oasi enmig d’una temporada mediocre– i ni tan sols no es planteja la possibilitat de cercar altres solucions donant minuts a altres futbolistes de la primera plantilla o fins i tot del filial. Em sembla increïble que jugadors com Trejo i Castro just acumulin poc més de 250 minuts en Lliga. Amb tot això vull pensar que Manzano sap el que fa. No, si al final li acabaré donant la raó: No sé què cony vull!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per En Tofol, fa mes de 13 anys
Jo estic convençut de que lo que li pasa al Mallorca es que "no ni ha mes". Tota sa plantilla son futbolistes "des munt". I no es que vulgui insultarlos ni res per l'estil, Però simplment que a força de vendre sempre es millors porcs a es final te quedes en lo que no vol nigú i per aixó dic lo que dic. A aquest punyetero pais es futbol es com moltes altres coses, funciona millor amb mes dotbers. Així de simple. Tendrán sort si quedan a primera enguany!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente