«Som a la Champions», fou el títol de la festa i el crit més escoltat fins avançades hores de la matinada d'ahir al voltant de Son Moix. Milers d'aficionats vermellencs s'aproparen just finalitzat el partit fins al camp de gespa artificial del costat del Palau Municipal de Son Moix, per participar a la festa que el Club i la Federació de Penyes organitzaren per celebrar la consecució d'un lloc del Reial Mallorca a la Lliga de Campions de la temporada que ve, i agrair així l'incondicional suport de l'afició durant tot l'any. La festa començà una hora i mitja abans del començament del partit, amb actuacions de ball de bot i l'Orquestra Mallorqueta, a més de camallargues, malabaristes i els típics dimonis vermellencs ballant i animant.
La gran «moguda» es produí després del partit. La gran entrada que registrà ahir l'estadi ajudà perquè el recinte annex fos ple de gom a gom de milers de mallorquinistes que begueren, menjaren i ballaren en honor de l'equip dels seus colors. Música, joia, calor, actuació de ballarines brasileres i crits, molts de crits que es resumien en només un: «Som a la Champions!». Sens dubte una de les grans atraccions fou la pantalla gegant instal·lada al recinte, de més de setze metres de llargada, que amb projeccions recordà als assistents tots els gols, molts de gols, de l'equip en la seva millor competició lliguera de la història.
Els més corejats foren, lògicament, els aconseguits davant els equips grans als seus estadis, i és que aquesta temporada el Mallorca ha marcat al Bernabéu, al Camp Nou i a Riazor. Quan aparegué l'autocar que duia Luque, Etoo, Ibagaza i companyia a la festa, tot fou un clam: «Campions, campions!». A més, al·lusions a la ja impossible continuïtat d'Aragonés com a entrenador de l'equip i veus que corejaven el nom de tots els jugadors de, segurament, la millor pantilla de tots els temps del Reial Mallorca, que s'escoltaven a mesura que descendien al lloc on es desenvolupava la gran revetla vermellenca. Tothom volia parlar amb ells, donar-los la mà o simplement veure'ls de més a prop. Els joves eren els més agosarats i els que més contribuïen que la festa no decaigués.
No hi havia gens de mala cara per a ningú. Per una vegada afició, jugadors, tècnics, directius i fins i tot les principals autoritats polítiques de les Illes, Antich, Munar i el batle Fageda, tots plegats parlant de futbol i dels èxits d'un Reial Mallorca 2001 que passarà al record de tots els mallorquins. Ni tan sols la victòria del Deportivo de la Corunya ho espatllà. Al final, la gent començà a abandonar el lloc de celebració amb una cara de felicitat, cansament i una mica de malenconia, que sempre es produeix quan finalitzen les coses bones i que ens ve a la ment que potser no es tornaran a repetir. I és que millorar això significaria arribar a tocar el cel.
