Ara que el temps és més propici, us proposam una ruta d'alt nivell excursionista, apta només per als bons trescadors i ben avesats a trescar fora camí. Per tant, hi calen molta experiència, orientació i unes bones cames.
Partim de la font Coberta de Lluc, vora la qual hi ha el camí que va a les Voltes d'en Galileu i també a la font del Prat. Es tracta d'una bellíssima via empedrada, amb graons i ratlletes, la qual al cap de poc s'endinsarà en un magnífic bosc. Aquí hi trobarem algunes rotles de sitja i també un forn de calç, aquest una mica decantat del camí. Aviat sortirem a la carretera de Lluc a Sóller, la qual hem de travessar amb molt de compte.
Travessam la carretera i seguim les indicacions. En un primer moment, el camí puja de manera sostinguda. Després de dibuixar uns quants revolts, una estaca ens desviarà cap a la dreta per travessar tot seguit una paret seca per un portelló. Un cop a l'altra banda, continuam cap a l'esquerra per un altre camí de carro. Deixam a la dreta una taula de pedra amb bancs i ens acostam a la muntanya. Llavors, el camí pren cap a la dreta i davalla suaument. Aquí hi trobarem una important cruïlla, on hem de continuar cap amunt. Aquest punt és força important perquè al cap de pocs metres, just després d'un costeret, trobarem a l'esquerra dues fites que ens marquen l'inici del darrer tram, el més complicat i espectacular.
Durant els primers metres, unes fites ens pujaran fins a un rotle de sitja, just als peus d'una rosseguera. La pujam inicialment per la dreta i un poc més amunt, en un punt on clarament s'estreny, trobarem una altra fita al bell mig. Aquí cal passar a l'altra banda. Just al damunt davalla la part més ampla de la rosseguera, neta i sense trepitjar. Pujam pel marge esquerre, en fort coster. Al cap de poc temps, compareixerà el càrritx, símptoma que sortim a poc a poc de l'alzinar. Les fites i la rosseguera acaben sota la paret. Aquí hem de fer una diagonal cap a l'esquerra per passar un llom de la muntanya i una altra rosseguera paral·lela a la nostra, sempre per la part de damunt. Un cop aquí, prenem un altre cop dret pel lloc més fàcil fins a assolir una canal molt neta i evident, gairebé un xaragall. La remuntam pel mateix llit -la zona més fàcil- fins a assolir altre cop la base de la paret, on trobarem una altra fita sota una gran roca a la dreta. A darrere, queden unes bellíssimes vistes del puig Roig i del clot d'Albarca. Just al damunt hi ha una canal que fa ziga-zaga, per on no hem de prendre. La canal bona se situa cap a l'esquerra, en diagonal, damunt un llom. Un cop aquí, localitzarem una altra fita damunt la paret. La pujada, ara molt més neta, ens deixarà vora el cim del puig d'en Galileu. Des d'aquí, les vistes són magnífiques, amb el santuari de Lluc com a protagonista.
En cinc minuts haurem arribat al cim del puig d'en Galileu, una magnífica talaia des d'on podem contemplar la impressionat bellesa del puig de Massanella i la seva llarguera cresta; també gaudirem del puig Tomir, del Caragoler de Femenia, de les serres de Pollença, etc.
Davallam cap a ponent seguint unes fites per cercar el camí de les Voltes d'en Galileu. Aviat el trobarem, amb restes d'un vell empedrat. Després d'unes poques ziga-zagues, arribarem a una gran plana on es troba la casa de neu d'en Galileu. És la més espectacular de les cinc que es troben dins la finca pública Son Macip-la Mola, a més de ser una de les més rendibles històricament. Fa poc que ha estat recuperada, com també la barraca que hi ha a la vora. Presenta una planta el·líptica i encara conserva una bombardera (indret per on s'abocava la neu a l'interior del dipòsit). Fou abandonada en 1908.
Des d'aquí continuam el descens pel camí de les Voltes d'en Galileu, un dels trams de ferradura més espectaculars de tota la serra Nord i que, a més, ha estat rehabilitat recentment. Des d'aquí serem testimonis dels penya-segats que cauen cap cal nord des del puig, indret per on fa unes hores que ens hem enfilat. Després d'uns vint minuts de descens intens, desembocarem en un camí de carro, on trobarem estaques indicadores.
Just aquí serà d'obligació la visita a la casa de neu de Son Macip. Mostra una planta el·líptica i presenta importants desperfectes. N'és prevista la rehabilitació en breu. En 1723 era conduïda per Antoni March i per un tal Cifre, ambdós de Pollença.
Continuam pel camí de carro i refem tot el camí de la pujada fins a arribar de nou a la font Coberta, on posarem punt final a la nostra eixida.
