Aquesta setmana ha nascut Rescatamots, una secció del mitjà digital Balears Vadevi (balearsvadevi.cat) patrocinada per l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) que té l’objectiu de col·laborar en la preservació del patrimoni cultural del sector primari, en l’àmbit de la llengua catalana. El projecte es presenta per a «servar les paraules i les expressions de l’àmbit rural que estan en risc de ser oblidades». La secció, quinzenal, tendrà un funcionament senzill, que partirà de la inclusió de termes en desús vinculats amb la pagesia, la ramaderia o la pesca, que es definiran, s’explicaran i es contextualitzaran en aquest apartat del mitjà digital. Els lectors també seran convidats a suggerir mots arrelats al camp que pensin que no han de ser oblidats.
Hi haurà termes vinculats amb el món rural en general, l’agrari, ramader i pesquer. S’hi inclouran algunes paraules del vocabulari propi, que es trobin així mateix en perill. La primera entrega comença amb quatre paraules. Són les següents: vinyòvol, saó, gatzoll (o gatzolla) i capgiró. Per a cada una d’elles, a més de la definició, l’ortografia i la pronúncia, s’hi afegeix alguna informació complementària que enriqueix el contingut, bé per la seva significació cultural o la seva utilització en distints àmbits de l’original.
El text que introdueix la presentació de la nova secció Rescatamots explica que la població autòctona que es dedica a fora vila minva d’any en any per manca de relleu generacional. «Illencs que es dediquin a les feines de fora vila en queden pocs, cada dia menys, i llevat dels que tenen algun hereu o hereua que s’hi vulgui dedicar, la perspectiva és l’abandonament de l’activitat agrícola o ramadera i, massa vegades, la conversió de la terra en parcel·la per construir bé sigui un habitatge o un camp per a plaques solars. A banda que, quan el sector troba bracers per a les feines de temporada és habitual que hagi de recórrer a personal de fora de les Illes Balears. Aquest fet determina, com passa a altres àmbits però en el nostre cas de forma més acusada, que moltes paraules i formes de la parla col·loquial vagin quedant en desús. Aquesta és la primera passa per a caure a l’oblit», han explicat.
Els Rescatamots, per tant, han vingut a preservar aquests mots de l’oblit. «Us convidam a participar-hi, ser actius i fer arribar els vostres suggeriments a través de les xarxes socials de Balears Vadevi, de les quals els comptes de l’IEB a X/Twitter, Instagram i Facebook també es faran ressò», han assenyalat.
Neix Rescatamots per a recuperar paraules en desús del món rural i preservar-les de l’oblit
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Pàgina 1 de 1
Molt bé Joan Miró Font! És així. Gràcies!
¿Y la lecciON De lA SinTAxis pArA cUanDO?
No és només sa manera de pronunciar es fonemes sinó també sa prosòdia, això és, entonar com a hiatus allò que sa influència des castellà fa pronunciar com a diftongs. Exemples (en majúscules ses síl·labes fortes): PRE-ca-RI-e-TAT i no pre-CA-rie-TAT, EM-pre-SA-ri-AL i no em-PRE-sa-RIAL, IN-ter-CAN-vi-AR i no in-TER-can-VIAR, in-TER-na-CI-o-NAL i no IN-ter-NA-cio-NAL, etc. Cal que practiquem sa prosòdia
El que hem de fer és recuperar la fonètica que feien servir els nostres padrins quan parlaven espanyol. Ells no van dir mai 'don Jaime tiene un cerezo' sinó 'don Kaime tiene un sereso'. No els donem la satisfacció de parlar com ells voldrien. Ningú no pot obligar-nos a pronunciar correctament l'espanyol.
Vinyòvol és l'encarregat de guardar una vinya; Gatzoll una eina corba tallant, proveïda de mànec, emprada per a podar, tallar llenya, etc; Capgiró a més a més del tomb que hom dona amb el cos, és el solc de biaix que es fa en un tros de terra quan no és possible de llaurar de llarg...
Al nostre abast tenim unes eines fantàstiques que se'n diuen diccionaris, fins i tot n'hi ha en edició electrònica, i que qualcuns la fem sovint en llengües forasteres... i molt poc en la nostra pròpia llengua i oficial. Vet-ho aquí.
Despertem-nos !
Benvingut Rescatamots.
Al nostre abast tenim unes eines fantàstiques que se'n diuen diccionaris, fins i tot n'hi ha en edició electrònica, i que qualcuns la fem sovint en llengües forasteres... i molt poc en la nostra pròpia llengua i oficial. Vet-ho aquí.
Despertem-nos !
Benvingut Rescatamots.
Pàgina 1 de 1