L'escriptor Milan Kundera ha mort aquest dimarts a París a l'edat de 94 anys, segons ha informat la televisió pública del seu país d'origen, la República Txeca.

Conegut principalment per una de les seves novel·les, 'La insuportable lleugeresa de l'ésser', Kundera es va exiliar a França el 1975, i sis anys després es va convertir en ciutadà francès.

Va destacar per les reflexions filosòfiques que introduïa en les narracions i se'l considera producte d'un país d'elevada cultura però sense llibertats polítiques.

En aquest sentit, la seva obra no es pot entendre sense tenir en compte la història del país en què va néixer i va viure durant més de 40 anys, l'antiga Txecoslovàquia.

Justament 'La broma', del 1967, va ser el títol d'un dels seus primers llibres, que reflectia la seva trajectòria de dissident del partit comunista, i que va provocar la seva segona expulsió del partit, després de l'ocupació soviètica, i més tard el seu exili a França.

El seu gran èxit editorial, reforçat per la versió cinematogràfica, va ser 'La insuportable lleugeresa de l'ésser', una novel·la d'amor i gelosia amb l'exili com a rerefons, que separa la trajectòria dels qui es van quedar i dels que van marxar.

L'escriptura com a compromís ètic per analitzar el món

Per Kundera, de qui es van representar a ca nostra obres com 'Jacques i el seu amo', la novel·la era més que un gènere, era una ètica, un compromís intel·lectual, una manera de mirar el món i d'analitzar-lo.

Des de la meitat dels anys 80 havia renunciat a les entrevistes, i només va trencar el seu silenci, per telèfon i per negar els fets, quan una revista txeca el va acusar d'haver col·laborat amb la policia durant el règim estalinista.

Tot i estar nacionalitzat francès, se sentia estranger a França i també al seu país natal, que li va retirar la nacionalitat el 1979 i no li va tornar fins fa quatre anys, el 2019.

Autor d'una extensa obra novel·lística, també va cultivar el teatre i la poesia, en txec fins a 1993, i principalment en francès a partir d'aquell any.