algo de nubes
  • Màx: 15.55°
  • Mín:

L’Institut d’Estudis Catalans compleix 116 anys

215469

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) compleix diumenge, 18 de juny, 116 anys. Va ser aquell dia, a les portes de l’estiu, quan Enric Prat de la Riba va segellar el seu ambiciós projecte: la creació d’una nova acadèmia de les ciències i les humanitats per a modernitzar la cultura catalana.

L’IEC es va fundar l’any 1907 per un acord de la Diputació de Barcelona, després del triomf electoral de Solidaritat Catalana, que va portar Prat de la Riba a presidir l’ens provincial. Amb la seva presidència va començar el procés d’institucionalització de Catalunya, una nació mancada d’estat que calia apuntalar molt bé, com quedà palès en el fragment següent, extret del dictamen de constitució de l’Institut:

«Per a sortir d’aquesta situació vergonyosa, favorint el desenrotllament dels estudis necessaris, la Diputació pot y vol prendre’n l’iniciativa, encarregantse de fundar un centre que podrá nomenarse INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, y ab la missió d’investigar y publicar treballs de caràcter històrich, literari y jurídich, sense perjudici d’ampliarlo després a totes les altres ciencies morals. Desde’l primer día, y ab l’idea de donar als seus treballs la major intensitat possible, l’INSTITUT se dividirà en seccions especificades degudament.»

Vuit mesos abans de la creació de l’Institut, havia tengut lloc a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que, sota la presidència d’Antoni Maria Alcover, va aplegar una àmplia representació de filòlegs i escriptors de tots els territoris del domini lingüístic català. Tot i que les persones que s’hi varen reunir compartien un mateix projecte —modernitzar la normativa de la llengua comuna, crear el català contemporani—, no es varen poder posar d’acord en les vies que calia seguir per a assolir aquests objectius. Un dels participants més actius de la trobada va ser un jove enginyer, Pompeu Fabra. L’esmentada iniciativa esdevendria, tanmateix, un dels factors principals de la creació de l’Institut. En la primera generació de membres de la nova institució hi varen figurar molts dels participants del Congrés. Sota l’aixopluc de l’Institut, Pompeu Fabra va realitzar la important tasca de posada al dia de la llengua catalana.

Els vuit membres fundadors de l’IEC varen ser: Antoni Rubió i Lluch, que en va ser el primer president, Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Miret i Sans, Guillem M. de Brocà, Miquel dels Sants Oliver i Pere Coromines.

La primera seu de l’IEC va ser el segon pis del Palau de la Generalitat. Un dels seus primers projectes, tan sols dos mesos després de la fundació, va ser l’expedició per a recuperar l’art romànic, al Pallars i la Ribagorça. Un any després, va començar a prendre forma la futura Biblioteca Nacional de Catalunya. La primera secció de l’IEC va ser la Secció Històrico-Arqueològica, fundada l’any 1911.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.