Amb motiu del 92è aniversari de la Segona República, la Comissió 14 d'abril de Santa Maria del Camí, aquest dimarts, va organitzar la presentació de la segona edició del llibre 'Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol', de David Ginard i Féron, editat per Edicions Documenta Balear. Aquesta segona edició ha estat revisada i ampliada per l'autor.

La presentació va tenir lloc a l'Espai Passatemps, on una hora abans es va fer la inauguració de l'Exposició de fotografies de la Segona República a Santa Maria. Aina Maria Coll, membre de la Comissió 14 d'abril, va donar la benvinguda als ponents i als assistents. Com a mestre de cerimònies varen convidar a Mateu Morro, historiador, escriptor i polític santamarier, que des del 1990 al 2001 va ser batle de Santa Maria del Camí.

Morro va començar fent un reconeixement a l'exposició: «Magnífica exposició sobre la Segona República a Santa Maria! Estic impressionat perquè està molt ben feta i completa que és, molt més acurada i amplia que la primera que es va exposar el 2006.» A continuació va fer un repàs de la trajectòria personal i professional de David Ginard, així com dels seus llibres, les seves activitats, i la seva especialitat en l'estudi del moviment obrer, la repressió política, les condicions de vida i les relacions de gènere durant la Guerra Civil i el franquisme.

Sobre el llibre, el santamarier va dir: «És una biografia completa d'Aurora Picornell. La recerca d'en David a mi m'ha meravellat, és molt sòlida i consistent; no ha deixat un arxiu sense consultar; s'ha documentat amb molts de llibres; ha parlat amb molta gent; ha tengut relació amb familiars, amics i companys de n'Aurora; ha posat llum a molts aspectes desconeguts de la seva vida, i ho ha fet amb molts de detalls. Posa de manifest la transformació social de la Mallorca d'abans de 1936; una cultura pròpia; el retrat d'una gent pels seus lligams familiars i col·lectius. És un llibre que s'ha de llegir sense cap dubte».

Sobre la jove activista del Molinar, Morro va explicar: «La incorporació de les dones joves, a finals dels anys vint i principis dels trenta, a la vida pública com el cas de n'Aurora, va ser un fenomen europeu. Aurora, que destil·lava sinceritat i entusiasme, estava vinculada amb el feminisme, el moviment obrer, l'activisme veïnal, el comunisme i el Front Popular. Ella va arribar a la seva maduresa, el març de 1934, amb la impulsió i celebració del Dia de la Dona. Era molt comú trobar-la davant nombrosos projectes; la seva dedicació i sacrifici no tenien límit, i era una excel·lent comunicadora. Durant els anys trenta Aurora va passar a ser un símbol, un referent de l'esquerra mallorquina de gran impacte. L'episodi més dramàtic va ser el seu empresonament, pel caràcter del nou règim d'anihilar a tota la gent que no pensava com ells. La notícia de l'assassinat de n'Aurora, al costat d'altres dones, va recórrer Mallorca i la seva simbolització encara es va consolidar més. David va eixamplar el nostre coneixement de n'Aurora, entusiasta i admirada activista social, feminista, sindicalista i comunista».

David Ginard va explicar el plantejament del primer llibre i les novetats de la segona edició: «'Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol', va ser publicat el 2016, com a culminació lògica d'una recerca, tot i que quan vaig començar semblava que no hi havia massa per contar, perquè n'Aurora havia mort bastant jove, amb només vint-i-quatre anys, però vaig acumular molt material: d'arxius, d'estudis sobre el comunisme i la repressió, de converses amb la seva família. La rellevància de n'Aurora transcendia més enllà de l'illa, una al·lota que feia mítings i comitès de vaga, era la passionària de Mallorca, com a altres regions n'hi havia d'altres. Estudiar la figura de n'Aurora em va servir per conèixer el símbol de les al·lotes dirigents durant la Segona República».

L'autor va continuar dient: «El llibre està articulat en deu capítols; vuit sobre la vida de n'Aurora, que permeten retratar tot un moviment; i dos post biogràfics, més enllà de la seva mort. Els dos primers capítols parlen dels seus orígens: Aurora va néixer el 1912 al barri obrer del Molinar, on el setanta per cent de vots eren d'esquerres. Era la sisena de set germans, va anar a l'escola pública fins als tretze anys, quan va aprendre l'ofici de modista. Les primeres actuacions de n'Aurora foren de caràcter cívic, de l'àmbit del laïcisme i del feminisme. Amb setze anys va assumir el compromís i la responsabilitat d'escriure un pròleg per un opuscle reivindicatiu de la superioritat femenina signat per Margarita Leclerc».

Sobre els capítols centrals del llibre, els de l'època de la Segona República; Ginard va definir a Aurora Picornell: «era la militant comunista més coneguda de Mallorca, destacava per la seva simpatia, carisma, cultura, capacitat de treball i de mobilització. Amb les Roges del Molinar, formava part de la Secretaria Femenina i va propulsar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Era molt valenta i bona escrivint articles, com els que publicava a 'Nuestra Palabra'. De la seva relació amb Heriberto Quiñones, va néixer la seva filla, Octubrina Roja. A la Segona República, Aurora era una figura molt coneguda i referent entre els seus i completament rebutjada pels contraris».

L'autor va afegir: «Al capítol vuit s'explica la seva detenció, el 19 de juliol de 1936, i l'ingrés a la presó del carrer dels Caputxins, i després a la del carrer de Can Sales. La nit de Reis de 1937, amb una 'treta', l'alliberament sobtat de presos no sotmesos a expedient judicial; Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual Flaquer, i Bernardina González varen ser assassinades. Els dos darrers capítols parlen de l'erosió de la seva memòria durant el franquisme, però el símbol no va desaparèixer, i de diverses onades de recuperació de la memòria d'Aurora després de la mort de Franco».

David Ginard va concloure explicant els motius d'aquesta segona edició: «principalment perquè la primera edició s'havia exhaurit, i després per la notícia de la troballa de les restes de n'Aurora a una fossa de Son Coletes; per rectificar els errors; per ampliar-la amb noves informacions i fotografies i nous detalls sobre Aurora, com la seva presència a la Casa del Poble de Palma, el 18 de juliol de 1936, encoratjant els presents, o que donava instruccions als militants comunistes estant a la presó, o la trobada de la seva ploma devora les seves restes».

Com no podia ser altrament, tots dos ponents, fonts de coneixement i excel·lents oradors, varen rebre un fort aplaudiment de tots els assistents a l'Espai Passatemps.