La revista d'Idees, Cultura i Art, Ploma.cat rescata un text de l'escriptor i poeta basc, Joseba Sarrionandia, del 1985, escrit com a epíleg del llibre de narracions breus 'Atabala eta euria', reeditat per Elkar l'any 2001. La traducció és de Daniel Escribano.
En el text, Sarrionandia mira de respondre a la pregunta de «per què i per a què escric?» i encara a «Per què escriure esdevé una mena de fatalitat en la vida de cadascú?»
Diu Sarrionandia: «Crec que no existeix en èuscar el verb 'desraonar', però amb el mot 'raó' i amb el verb 'raonar' també hauríem de 'desraonar'. Sabem que és la raó: el senderi, l’adequació, la responsabilitat, l’observança dels models establerts, el dret, el criteri del qui mana, la llei. Desraonar, en canvi, és canviar i desfer els models i els arguments de la raó. A Algèria, l’any 1945 a la comarca de Bougie, quan a les classes d’ortografia el professor francès dictava als infants de l’escola 'Je suis français, la France est ma patrie', els infants musulmans escrivien 'Je suis algérien, l’Algérie est ma patrie'».
