L'artista Miquel Barceló inaugura la seva exposició 'Kiwayu' a la galeria Elvira González reconeixent que «sempre» ha pintat «en temps de guerra», en resposta a si l'actual invasió d'Ucraïna ha influït d'alguna manera a la seva nova obra.

«Si ho pens bé, sempre he pintat en temps de guerra. Quan vaig fer l'obra a la Catedral de Mallorca, hi havia allò de l'Iraq; i quan he pintat a Mali, és un lloc que ha estat en guerra durant anys: allà també passa que és un conflicte amb armes pagades per nosaltres, com ara a Ucraïna», ha lamentat el pintor mallorquí durant la presentació de la mostra.

«És una cosa dolorosa, però no deixa de ser una constant en el temps», ha assenyalat Barceló, que en aquesta exposició reconeix haver tornat en certa manera l'artista dels principis. «Hi ha molt d'autoretrat, i és que cada vegada que estic en crisi hi torn per saber qui som. I estic en crisi gairebé tota la meva vida, és una cosa recurrent», ha comentat amb humor.

Autoretrats -amb una mena de testicles pintats de blau-, ceràmiques de mida mitjana o aquarel·les amb la temàtica marina habitual són algunes de les obres que es poden veure a 'Kiwayu', totes elles creades durant la pandèmia entre l'illa homònima de l'arxipèlag de Lamu (Kenya).

Barceló ha explicat que la seva estada a aquesta illa ha estat «un petit accident», ja que els seus llocs de residència habituals passen des de París fins a Kenya, per arribar a Mallorca -el seu lloc més habitual-. En parlar de la seva manera de treballar, ha fet servir la metàfora de la «immersió a la mar».

«Bucejar s'assembla a pintar, perquè en certa manera jo pint quadres a terra i hi ha immersions», ha afirmat Barceló, que reconeix que aquestes aquarel·les i ceràmiques van ser fetes en un moment complicat. «Després de dos anys de pandèmia, vaig decidir anar-me'n uns mesos a canviar d'aires, passar temps nedant i pintant. Tenia també problemes personals i al meu taller sent com si estigués sota l'aigua», ha reconegut.

El resultat són unes pintures coloristes -més coloristes del que és habitual- que l'autor no atribueix a una millora del seu estat anímic. «Tant de bo fos perquè sóc més optimista, però això no té res a veure. És curiós veure fins a quin punt l'aspecte de les obres ens representa. Jo gairebé mai no aconseguesc el que havia intentat», ha comentat amb humor.

El pintor reconeix que està en un punt de «desaprenentatge» en què no ha de «tenir por de captar totes les contradiccions». «Igual que la poesia, la pintura té aquest punt de desaprenentatge: en el meu cas, vaig estar una setmana a l'escola de Belles Arts i m'ha costat gairebé 40 anys desaprendre», ha ironitzat.